Bacteris, bons i dolents!

0
43
Micrografia electrònica del bacteri Helicobacter pylori. ©Yutaka Tsutsumi

Naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

L’altre dia, a l’oficina de correus, vam sentir que unes veïnes parlaven de les malalties infeccioses que tantes afectacions causen. Per combatre-les, una va suggerir: “s’hauria de trobar una manera comuna d’eliminar tots els bacteris i virus, així es combatrien moltes malalties de cop”. Pot semblar una bona idea, però pel bé de la nostra salut, millor no dur-la a terme, ja que hi ha molts bacteris i virus beneficiosos per a la nostra salut!

Els bacteris, els virus i els fongs poden ser patogènics, això vol dir que si ens infecten podem tenir una alteració de la salut com podria ser diarrea, febre, afectació dels pulmons… Però aquests també poden ser simbiòtics comensals. Cosa que significa que tenim milers de bacteris, virus i fongs vivint al nostre cos sense causar-nos dany (comensalisme) i fins i tot alguns ens ajuden (simbiosi). El conjunt de tots aquests s’anomena microbiota i s’han fet estudis que revelen que tenim deu vegades més cèl·lules microbiotes que humanes!

On es troba aquesta immensitat de bacteris, virus i fongs al nostre cos? Doncs recobrint el que es coneix com a estructures externes, que són la pell i el tracte intestinal (cavitat oral, estomac, intestins i colon). És important remarcar que la microbiota és molt complexa i està composta per milers d’espècies diferents de manera que és única en cada persona. Alteracions en la quantitat d’organismes d’una espècie determinada o desplaçaments cap a estructures internes (vísceres, torrent sanguini, cervell…) poden alterar la salut. Per tant, els bacteris, virus i fongs que composen la nostra microbiota són beneficiosos si en tenim una quantitat determinada i si es troben en zones específiques (per exemple, hi ha bacteris de la pell que són dolents pels intestins i viceversa).

De què serveix la microbiota?

D’una banda, a la pell la microbiota ens serveix com a barrera de protecció, ja que dificulten que les espècies patogèniques se sentin en un entorn agradable i eviten que ens envaeixin. D’altra banda, a l’intestí s’ha vist que hi ha molts bacteris que ajuden a digerir nutrients que no són digeribles per al nostre organisme així com a excretar els que no necessitem. A més a més, també té funcions immunitàries tot defensant-nos de les espècies patogèniques. Quan la nostra microbiota pateix alteracions en podem notar els efectes ben ràpidament. Per exemple, quan estem un temps prenent un antibiòtic pot passar que aquest antibiòtic mati els bacteris patogènics però també els de la microbiota i com a conseqüència tenim diarrea.

Actualment, encara s’està estudiant la composició exacta de la microbiota en diferents grups humans i quines en són les funcions. Amb aquests estudis podrem entendre millor algunes malaties com la psoriasis, la pell atòpica, la malaltia de l’intestí irritable i fins i tot l’obesitat. A veure quins descobriments hi haurà en els pròxims anys!

Neus Mestre Farràs i Marc Talló Parra són biòlegs humans, podeu fer propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com