Còrsega dempeus

0
56

La mirada política

Roger Rosich

A casa tinc un llibre de 2001 escrit per Jean-Guy Talamoni titulat Ce que nous sommes, subtitulat en cors Ciò che no simu (“Allò que som”). Aleshores Talamoni era un diputat abanderat del nacionalisme illenc, poc popular encara i avui és el president del parlament cors i un dels líders del nacionalisme insular.

El llibre és un manifest fundacional del nacionalisme cors contemporani. Comença de manera clara: “Le peuple corse existe” (“El poble cors existeix”). I a la mateixa pàgina ja enumera els seus fets distintius: la seva delimitació geogràfica insular; la seva cultura; la seva llengua, “santuari de la seva identitat”, diu; la seva història; i els seus símbols: l’himne i la bandera.

Avui el nacionalisme cors és ben viu i la formació política Pè a Corsica compta amb la majoria absoluta al parlament cors, presidint la cambra i el govern de l’illa, i també compta amb representació a l’Assemblea Nacional francesa.

Jean-Guy Talamoni i Gilles Simeoni, president del govern regional, encapçalen les reclamacions principals dels corsos: la cooficialitat de la llengua corsa, l’apropament de presos (independentistes radicals) i la inscripció de Còrsega a la Constitució francesa com un territori autònom específic, equiparable als territoris ultramarins. I davant la visita del president de la República, reclamaven no menysprear la majoria absoluta obtinguda a les darreres eleccions a l’illa, al desembre, i emprendre un diàleg.

La visita de Macron

Aquest febrer va arribar la visita del president Macron a l’illa. I d’ell s’esperava un símbol de bona voluntat, ni que fossin notícies en clau econòmica, que li evitarien al president ser contestat per ajudar als nacionalistes i vestir-ho com inversions de desenvolupament territorial.
Macron va arribar a parlar d’un pacte “girondí”, en clau de descentralització de poder cap a les regions franceses. Però passar del ferm centralisme jacobí actual a qualsevol concessió descentralitzadora girondina… costarà.

Es van reunir durant dues hores amb Simeoni i Talamoni, i l’endemà Macron faria una conferència on acabaria acceptant reconèixer Còrsega com a territori singular a la Constitució francesa. Un gest d’Emmanuel el Magnànim encaixable en el seu propòsit de reformar la Constitució.
Però no tan sols això. També va prometre millorar la llei del litoral, que tant afecta a l’illa, reforçar el cos policial per lluitar contra la delinqüència, millores en el sistema sanitari insular i garantir una cobertura telefònica total del territori. D’altra banda, va deixar a l’aire petites millores fiscals i va vetar del tot qualsevol tipus de cooficialitat del cors amb el francès. Bilingüisme sí, cooficialitat no.

Petits passos, però poca cosa per als nacionalistes corsos, que, segur, seran una de les pedres a la sabata del president Macron.

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

3 × 1 =