David Gómez: “Aquí encara es fa allò de marxar de nit perquè ningú et vegi”

0
378
Oficina d'habitatge

Tècnics del districte

Carme Rocamora (@CarmeCRS)

Més de 80 desnonaments discrets l’any 2017 al districte. Parlem amb David Gómez i Frutos, cap de l’Oficina d’Habitatge del districte.

En plena Vil·la de Sarrià, amagadeta al Carrer Canet número 42, trobem l’Oficina d’Habitatge del districte. Molt petita, queda estreta per veïns que fan cua per ser atesos. Em quedo dempeus, no queden cadires. Una dona assessora de cara al públic a una parella que està demanant, amb veu baixa i amb por de ser escoltats, com inscriure’s al sorteig de pisos de protecció oficial. Una porta separa la sala d’un petit despatx on em reuneixo amb David Gómez, cap de l’Oficina d’Habitatge. Em fa una profunda radiografia del barri. El coneix bé.

Com arribes a treballar al districte?

Vaig començar a treballar en la temàtica d’habitatge l’any 2000 a Ciutat Vella. Després vaig passar a les Corts i ara fa vuit anys que sóc a Sarrià-Sant Gervasi.

I quanta gent treballeu aquí?

Malauradament no tenim assignat massa personal. Som tres persones fixes: un director, un administratiu i una frontal. Llavors tenim volants, que són treballadors compartits amb altres oficines: una advocada, una tècnica de rehabilitació i un gestor.  Anem molt curts de personal.

Quines són les problemàtiques que més tracteu al barri?

Indubtablement l’augment del preu del lloguer. La gran inflació i l’augment del preu estan produint un èxode de persones que abans vivien aquí, que pagaven el lloguer però ara amb la finalització del contracte no poden assumir la pujada de preus. Han de marxar a altres barris o fins i tot a altres ciutats.

Quina és la vostra gestió vers aquest problema?

Intentem obrir una mediació amb la nostra advocada quan és un tema on hi ha un petit deute d’un mes de lloguer o similars, per tal que el propietari accedeixi a donar un temps perquè la persona el pugui pagar, per exemple. Hem fet 685 atencions legals enfront a l’habitatge aquest any passat, algunes positives i altres negatives però hem pogut resoldre moltes manques de pagament. Però si hi ha una finalització del contracte i un consegüent augment del preu, res podem fer, de moment, perquè no podem intervenir en el sistema.

Estaria molt bé que l’administració pogués enforquillar el preu del lloguer

Quan dius de moment és perquè esperes que es pugui fer aquesta intervenció?

Estaria molt bé que l’administració pogués enforquillar el preu del lloguer en relació a moltes variables. Però ens falta un recorregut molt llarg, primer de conscienciar els mateixos propietaris.

Hi ha hagut molts desnonaments aquest any al districte?

Molts. Al voltant d’uns vuitanta i pico. D’aquests, només hem pogut donar uns 20 pisos d’emergència social. El que passa és que aquí els desnonaments no transcendeixen tant com en altres barris, perquè la gent vol discreció. Aquí encara es fa allò de marxar de nit per tal que ningú no els vegi.

Ve molta gent jove per demanar pisos de protecció oficial?

No, és una llegenda urbana. No tenim masses joves que demanin habitatges. No sé si és perquè no ens coneixen, o perquè no creuen massa en el sistema, perquè estan desencantats -jo també ho estic de vegades-, i no deixa de significar per ells apuntar-se a un sorteig on possiblement no compliran els requisits perquè no tenen els suficients ingressos per participar-hi.

I la gent gran?

El problema és que no hi ha promocions públiques destinades a cap sector: ni al jove, ni al gran, ni a cap, així que les assignacions van sortint a comptagotes. I sí, hi ha molta gent gran sense recursos al barri, molta més que gent jove. Són gent que no poden recuperar la capacitat econòmica que tenien abans perquè ja no treballen i no poden assumir l’augment de preu del lloguer.

Per què hi ha tan poca oferta de pisos?

No hi ha espai. Sarrià-Sant Gervasi va ser un poble al costat de la muntanya i el seu terreny està esgotat. No és com a Nou Barris o Sant Martí, que estan a les perifèries i encara tenen llocs per explotar. És molt complicat doncs decidir què fer aquí al districte. Què fem? Enderroquem un edifici privat per fer-ne un de públic? Cal voluntat per part dels polítics perquè hi hagi més habitatge públic i si no n’hi ha, és perquè es té un estigma vers el barri i les polítiques que es fan no pensen en fer habitatges públics a barris que consideren cars.

Hi ha programes específics d’habitatge al districte?

No, els programes que arriben aquí són els que es fan a escala de ciutat. Sí que hi ha barris que tenen projectes específics però aquí a dalt no arriben. El districte mereix més atenció. Un exemple clar és veure l’oficina on estem, que gairebé fa 60 metres quadrats, és petita i no es promociona, la gent no sap que està aquí. I tot i ser petita, cada any ve més i més gent i ens quedem petits. Vam començar el 2009 amb una assistència de mil i escaig usuaris, vam passar a dos mil i tres mil i ara, el 2017, n’hem tingut 1212 d’usuaris, al mateix local on acollíem tan sols mil usuaris… Estem estrets i ho hem traslladat a gerència.

Tot i això creus que encara ve poca gent?

Poca gent coneix aquest lloc al barri. La gent es pensa que això no va amb ells pel tarannà del districte. Moltíssima gent diu que no va a l’oficina d’habitatge “perquè jo no sóc pobre”. Això no és qüestió de ser pobre o no, en aquesta oficina es pot des d’arreglar una problemàtica d’habitatge o fer un assessorament legal, a comptar amb assessorament de rehabilitació o tècnic. També un procediment de compravenda, un informe tècnic de l’edifici o una millora de la despesa energètica… La vareta màgica no la tenim però sí que tenim força informació per compartir amb el barri.

Algun consell que vulguis afegir pels veïns?

La prevenció en habitatge es pot fer. Si no puc pagar, puc anar a un lloc per veure si em poden ajudar. La prevenció és vital i fonamental i conèixer els drets i deures és essencial. Aquí tenim advocats dels que els veïns en poden disposar, tenen dret a tenir-ne un per exemple davant un desnonament.

Aquí acaba la nostra entrevista. Abans de marxar el David em dona una “Guia de serveis i ajuts a l’habitatge de Barcelona”. Si us acosteu a l’oficina, us la donaran amablement. En ella es ressolen de manera clara i concisa molts dubtes que podria tenir qualsevol veí: què fer si tens problemes per pagar el lloguer o la hipoteca, què fer en cas de perdre l’habitatge, com accedir a l’habitatge públic, assessorament per llogar o rehabilitar el teu habitatge i més punts. Una llibreta que estaria bé que tots els veïns del barri tinguessin per tal de conèixer millor com afrontar les situacions relacionades amb la temàtica de l’habitatge.

 

 

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

19 + 1 =