Dins l’armari del record

0
34

Galvany – Turó Parc

Roser Díaz Martín

De vegades quan escric sobre coses del nostre barri, no puc deixar de pensar que és el resultat de la gent que ha viscut molt abans que nosaltres, per això, avui trec de l’armari del record, la història d’una família que va viure al carrer de Sagués en aquells anys dolents de la guerra.

En Cristòfol Martín era un home ferm, que casat amb l’Agustina vivia al carrer Sagués a tocar amb el carrer de l’Avenir. Tenien tres filles, una molt petita, la Roser, l’altra, l’Angelina, sempre malaltissa, i la més gran, l’Agustina, ja casada amb en Pere, un home alegre i ben plantat. Avui la casa que ocupaven és una perruqueria molt gran i té a la vorera de davant una bonica font. Ells vivien al pis, molt petitó amb un terrat, on s’estenia la roba i es feia xafardeig amb les veïnes. A sota un gran garatge, on en Cristòfol guardava els camions, perquè ell es dedicava a la construcció. Tenia aquells vehicles Ford-T que s’engegaven amb una manovella i que feien tant de fum i soroll.

Tot anava mitjanament bé. Però va arribar la guerra i el barri es va omplir de por. A la cantonada del carrer dels Madrazo (abans carrer de Molins de Rei) amb el carrer de Calvet van obrir un refugi on tothom corria quan sonaven les sirenes avisant dels atacs dels avions. Un bon dia, uns personatges estirats amb carpetes van entrar al garatge i van dir a Cristòfol que els seus camions quedaven confiscats. Feien falta per l’exèrcit republicà i s’utilitzarien per intendència. La guerra ja estava avançada i mancava de tot, també noiets per l’exèrcit, per això en Pere va ser reclutat per la quinta del biberó, i en Cristòfol, encara que massa gran per combatre, no va tindre més remei que conduir un dels seus propis camions. L’Agustina i les seves filles quedaren soles. Feia fred i tenien gana, per això sempre anaven molt aviat a dormir, només quan en Cristòfol podria distreure algun sac de llegum tenien menjar calent. Llavors, l’Agustina el treia al balcó i com qui no volia, deixava que les veïnes omplissin els cullerots de llegums.

La font del carrer Sagués. Fotogtafia de Roser Díaz Martín

El terrat del carrer Sagués estava trist. La guerra avançava i en Cristòfol i en Pere van caure presoners a França. Formaven part d’aquell grup de catalans que resistien a prop del pantà de Boadella. Primer un camp de concentració a prop de Passillà de la Riviere, després el fred i la humiliació d’un camp de presoners a Lleó. Passat quasi un any, un home demacrat i prim va tornar al carrer Sagués, era en Cristòfol. A en Pere encara li esperaven els anys del servei militar. Dels camions, mai més es va saber res. Feia falta començar de nou. La família va deixar el barri de Galvany i es van establir a Sarrià, al carrer de Cornet i Mas. En Cristòfol, empenyorant-se va comprar només dos camions, “L’un per remolcar l’altre si s’espatllava” i va continuar amb la seva feina intentant oblidar aquell malson. L’Agustina va obrir una polleria per intentar tirar endavant. Segur que els més vells del barri poden encara recordar-se d’aquesta família, que com moltes altres ha escrit una part de la nostra història i en concret de la història del carrer Sagués. Ells eren els Martin Compte