El carrer de Copèrnic

0
105

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

És el carrer principal en sentit est-oest del barri de Monterols, que travessa horitzontalment els turons de Modolell i de Monterols, entre les antigues rieres de Mandri i de Sant Gervasi. Per tant, és un carrer de pujades i de baixades, que arriba al punt més elevat amb la seva confluència amb al carrer Tavern. El projecte de la seva urbanització és de 1876 i involucra a tres dels principals propietaris de la zona: Joaquim Modolell i de Puig, Josep Castelló i Galvany i Nicolaua de Tavern i de Núnez-Pastor, que havia heretat del seu marit Joan de Balle i Riure l’antiga finca de la Torre d’en Lladó, situada al sud del ferrocarril (els actuals jardins de Moragas eren part dels jardins del mas).

La urbanització es va fer en dues fases principals, en la primera s’arribà fins al carrer de Marc Antoni (avui Marc Aureli) i la segona, a partir de 1919, fins al carrer Balmes que aleshores encara no estava urbanitzat i, per tant, empalmava amb Sant Hermenegild. En aquest vial es van construir grans torres, a part del monestir de les agustines de Santa Maria Magdalena, a la cantonada amb Vallmajor, i la Clínica Plató a la cantonada amb Tavern. L’any 1928, la part més densament construïda era entre Santaló i Muntaner, i després de la Guerra Civil algunes de les torres es van convertir en escoles, com la Mary Ward o l’Institut Montserrat. I la casa de la família Sagnier, a la cantonada amb Brusi, es va remodelar en un centre cívic, ara fa 10 anys.

La dedicació a l’astrònom polonès Copèrnic va ser una iniciativa de Josep Castelló, molt aficionat a la filosofia i a la ciència, que va anar suggerint noms com Plató, Descartes o Copèrnic per als carres que s’urbanitzaven en les seves propietats.

La fotografia, facilitada per l’IBVM – Congregació de Jesús, Col·legi Mary Ward, mostra el moment de l’enderrocament l’any 1952 de la casa contigua a la Torre Marsillach per a la construcció del nou edifici de l’IBVM. Les obres es van allargar fins al 1958.