El Turo Parc, un recorregut poètic

0
156
©Jaume de Oleza

Arquitectura a Sant Gervasi / opinió

Jaume d’Oleza

L’any 1912 es va inaugurar un parc d’atraccions als jardins propietat de la família Bertrand-Girona en el que avui s’anomena Turo Parc, o també parc del poeta Eduard Marquina. Cèlebre poeta i dramaturg de Barcelona que va representar un important exponent de la poesia modernista de principis de segle. Cap a 1934 l’arquitecte Nicolau Rubió i Tuduri dissenya la nova configuració del parc, obrint les seves portes al públic aquest mateix any. Rubió i Tuduri va ser un conegut arquitecte paisatgista que va contribuir de manera essencial al disseny de molts dels parcs i jardins de la nostra ciutat, va ser el primer director de Jardineria i Verd Urbà de la ciutat de Barcelona. El Turó Parc se situa entre l’avinguda de Pau Casals i els carrers Francesc Pérez Cabrero i el carrer Tenor Viñas, un jardí urbà de gairebé 3 hectàrees de superfície.

No és casual que el parc a l’estar dedicat a un poeta, ens proposi un interessant passeig per la poesia i l’art. Un recorregut circular ple de camins, que es complementa amb les escultures que ens anem trobant tot passejant, sense oblidar la gran profusió en les seves zones verdes, de diferents espècies de plantes, flors, arbres, etc. i una gran varietat i gamma de vegetació. Un passeig interessant i emotiu en un dels jardins més populars de la nostra ciutat. El parc proposa diversos recorreguts, des del botànic fins al literari. Aquest segon és el que ens ofereix gaudir de diverses escultures, ja a l’entrada principal,  la dedicada a Pau Casals de Apel·les Fenosa, més endavant troben la dedicada a Francesc Viñas de Josep Calarà, la de Jean Michel Folan, la ben plantada d’Eloïsa Cerdan homenatge a Eugeni d’Ors, la Biga de la Font de l ‘Aurora de Borrell i Nicolau. Tot això conjuntat amb un recorregut poètic literari amb autors com Federico Garcia Lorca, Fernando Pessoa, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i un llarg etc. D’altra banda, és de destacar l’estany oval envoltat de pollancres i cobert de nenúfars, i que contribueix amb l’espessa vegetació existent, a donar al parc aquest aire romàntic i privilegiat de la nostra ciutat.

En definitiva, un parc que sempre ha tingut un paper important en la vida social del barri, conjugant cultura i vegetació. Un parc que ha estat subjecte a reivindicacions veïnals per recuperar les zones més degradades exigint un bon manteniment i cura d’aquest. Una noble i justa inquietud veïnal per reprendre el que des de sempre ha estat un punt de trobada necessari i molt apreciable pel barri.

Jaume de Oleza és arquitecte, www. controller.cat