Els colors de la memòria

0
139
©Fundació Uszheimer

Gent gran

Claudia Aineto

El nostre entorn està plegat d’objectes que són decorats amb colors, que veiem cada dia i als que no donem una importància rellevant, però que inconscientment gravem en la nostra memòria. Segurament si ens qüestionéssim de quin color són les cadires de la cafeteria on anem cada matí, ho sabríem sense haver prestat major atenció que en altres tasques que fem en el dia a dia.
Un color pot atraure la nostra atenció, provocar una emoció o rememorar un record. Van vinculats a connotacions abstractes i molt importants per qualsevol persona. El verd amb l’esperança, el vermell amb l’amor i la passió, el negre amb la por, el gris amb la tristesa… Tots hem experimentat verd, vermell, gris o negre al llarg de la vida.
Els colors tenen un llenguatge propi que ens permet expressar-nos quan no trobem o no podem posar paraules en allò que volem transmetre. A vegades perquè no volem exterioritzar algun fet per tal de no fer realitat allò que intuïm i altres perquè hi ha present una incapacitat patològica. En el segon cas, els colors són un element vital d’expressió d’emocions i pensaments. Poden expressar-se d’infinites formes mitjançant la pintura, el dibuix, la vestimenta i mai marquen indiferència, ja que tenen la capacitat de ser transmesos i transmetre a l’exterior els nostres pensaments més inconscients.
El nostre color base és un mitjà d’expressió de la nostra identitat, que escenifica la nostra personalitat (variacions del color base), tot i que aquesta pot anar varia’n per vivències que experimentem. El nostre color base que seria equivalent a la nostra essència com a persona, sempre hi serà present. Per exemple, «si la nostra identitat és un blau, per experiències que podem anar vivint al llarg de la nostra vida podem tenir una personalitat variable però amb la mateixa base d’identitat (blau- marí, cel, turquesa).»
En casos en el que una persona té dèficits significatius de memòria, o ifins i tot de llenguatge, un únic color pot evocar a un element associat a un record. Com per exemple, el blau pot ser associat al mar i aquest relacionar-ho a unes vacances familiars viscudes a la platja. Per altra banda les tonalitats dels colors expressen amb la intensitat en la qual una persona pot estar vivint aquell record. Per aquest motiu en tasques terapèutiques en les quals es fa ús d’aquest element és important prestar gran atenció en cada detall del seu procés, per poder arribar a una comprensió total sobre el que es vol transmetre.
L’Art Teràpia en seria un exemple, ja que mitjançant aquesta tècnica es poden expressar múltiples aspectes d’un individu, com ara la seva personalitat o fins i tot com se sent en aquell moment. Un mitjà de comunicació i expressió que per l’espontaneïtat en què es manifesta, ens permet conèixer aspectes rellevants d’una persona que pot tenir un trastorn de llenguatge o estar en un procés degeneratiu de demència.
Els colors estimulen, recorden, emocionen, expressen. Sigui com sigui no deixen indiferent a ningú.l

Claudia Aineto és psicòloga

Fundació Uszheimer
Passatge Forasté, 11-13
Tel.: 93 418 65 65

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

3 × 3 =