Josep Oliveras i Cama. L’últim gran educador del segle XX

0
135

Mestres de Sant Gervasi

Bartomeu Palau

En acabar la guerra civil, les condicions dels centres docents al nostre país eren molt deficients doncs el règim, des de l’any 1939 fins a l’any 1970, no se’n va ocupar gens. Va ser a partir de la Llei General d’Educació de Villar Palasí, que les circumstàncies van millorar. Això va fer que a Catalunya des d’acabada la guerra fins a l’any 1975 (36 anys aproximadament), sorgissin moltes escoles d’iniciativa privada, que van enriquir notòriament la nostra xarxa educativa.

La creació d’una escola

Parlar d’en Josep Oliveras i Cama és parlar d’un dels grans pedagogs fundadors d’escoles de la segona meitat del segle XX, període en el qual la pedagogia de casa nostra va brillar amb llum pròpia per la gran munió de mestres que van agafar la torxa de l’Escola Nova i la van portar fins a un punt més avançat del camí.

Aquesta tasca l’Oliveras la va fer a través de la seva gran obra l’Escola L’Horitzó. Una famosa frase diu que l’horitzó no existeix perquè quan arribes al punt on pensaves trobar-lo, te n’adones que està molt més lluny i has de seguir avançant. És ben certa, doncs, l’afirmació que “l’horitzó no existeix però en canvi és necessari per avançar”.

I això és precisament el que el matrimoni Oliveras, en Josep i la Montserrat, van fer durant tota la seva vida: lluitar perquè la seva escola (mestres, alumnes, directius i la resta del personal), avancés sempre pel camí de la millora i l’excel·lència.

La mateixa Montserrat Ballús Oliveras, que durant tants anys va ser una excel·lent directora pedagògica, va escollir el nom de l’Escola convençuda que mai veurien la fi del treball que desenvolupaven perquè sempre hi hauria un nou horitzó per abastar!

Així, doncs, amb aquest esperit de cercar sempre noves fites, l’Escola L’Horitzó va iniciar les seves activitats el dia 15 de setembre del 1968, al carrer Progrés número 19 del barri de Collblanc, un barri típic de la menestralia catalana ubicat a l’Hospitalet del Llobregat.

Els primers passos

D’entrada, en Josep Oliveras, que a més a més de ser un gran mestre era també un filòsof de l’educació, va voler marcar uns principis pedagògics de gran contingut. Vegem-ne alguns:
a.- Cal que l’escola sigui fidel a les seves arrels i a la cultura pròpia del país desenvolupant sempre una pedagogia centrada en el nen.
b.- Desenvolupar el raonament i els coneixements a partir del nen. Això significa prioritzar la capacitat de cada alumne mitjançant un ensenyament personalitzat.
c.- Ensenyar a l’alumne a organitzar el seu treball progressivament.
d.- Afavorir la comunicació amb nens d’altres escoles, indrets o països.

A més a més d’aquests principis inicials, l’Oliveras va fer uns estudis molt acurats sobre les tècniques que calia emprar (la impremta, les tècniques Freinet, la impressió amb gelatina, amb alcohol, amb limògraf, etc).

De totes aquestes tècniques, n’hi ha que encara continuen en funcionament, algunes que desaparegueren i d’altres, poques, com el Guadiana s’enfonsaren i han tornat a ressorgir.

La ubicació definitiva del centre

El curs 1982, en Josep Oliveras va traslladar la seva escola de l’Hospitalet del Llobregat a Barcelona, concretament al Passeig de la Bonanova, a un edifici molt més adequat per assolir les finalitats que ell i el seu equip volien portar a terme.

Cal recordar que un dels aspectes més positius del mestre Oliveras va ser la creació d’un equip de treball on tothom s’hi sentia implicat. Que el mestre s’involucrés seriosament en la tasca docent era “conditio sine qua non” per treballar al centre.

L’equip, presidit primer per en Josep Oliveras i la Montserrat Ballús i amb la valuosa col·laboració posterior de la seva filla Maria de Montserrat, va anar consolidant l’escola fins assolir un ensenyament profundament humà amb un alt rigor acadèmic.

Maximitzar la capacitat de cada alumne tot tenint en compte l’edat madurativa i les vivències amb l’entorn i el temps era un dels grans objectius.

Això comporta:
—Treballar en espais oberts per afavorir l’autonomia de cada alumne.
—No més de 15 alumnes per mestre, per realitzar un ensenyament personalitzat.

En aquesta nova etapa de l’escola, la introducció de la informàtica i de la robòtica al currículum del centre de mans del professor Jaume Baseda,va ser la clau per assolir un gran progrés escolar.

Entre molts altres objectius, sorgí l’interès que els alumnes es comuniquessin amb nois i noies d’altres escoles i països, cosa que feien habitualment amb escoles estrangeres segons una planificació prèviament programada.

El rigor acadèmic que s’exigia, facilitava que els nois i noies de Batxillerat, guanyessin molts premis en la convocatòria anual que la Fundació Carulla convocava sota el nom de Premis Baldiri Reixac.

Des de ben petits, l’Escola l’Horitzó realitzava amb els seus alumnes treballs d’investigació per aprendre a observar, a analitzar i a extreure conclusions del que estaven fent.

Aquests treballs s’incloïen al disseny curricular del centre i cada alumne exposava el seu treball a la resta dels seus companys. Això els ajudava a aprendre a pensar, a raonar, a comunicar-se en públic i a tenir un esperit crític indispensable per assolir la llibertat i el benestar que l’ésser humà sempre ha desitjat.

El seu comiat

En Josep Oliveras va morir l’any 2017. Podem dir que en ple segle XXI se’n va anar un dels últim grans pedagogs del segle XX, fundador d’una escola que va marcar una línia pedagògica i un estil d’educar que fa que els alumnes estiguin sempre disposats a aprendre i a treballar amb il·lusió i entusiasme.

I tot això en Josep, ho va aconseguir perquè creia en l’escola, creia en l’educació, creia en la constant renovació pedagògica i sobretot, perquè creia en les persones i en el seu país.

Bartomeu Palau és ex inspector d’ensenyament

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

19 − two =