La Barcelona d’Isabelle de Kergal

0
177
Isabelle de Kergal. Edifici de la Diputació des de la Rambla de Catalunya

Arts i lletres

Jesús Mestre Campi

Des de mitjans de desembre fins a mitjans de febrer, a Farga Beethoven s’exposa la pintura de l’artista peruana Isabelle de Kergal. Tenim una agradabe conversa amb Isabelle, tot prenen un excel·lent cafè a Farga, on fa unes pinzellades a la seva vida i a la seva manera d’entendre l’art.

Isabelle neix a Ica, Perú, una ciutat al sud de Lima coneguda per ser al centre de la comarca on es produeix el pisco, un aiguardent fet amb raïm. A Ica hi viu fins als 21 anys, quan decideix fer un viatge a París per aprendre el francès, però s’enamora de la capital de França i hi viu fins als 35 anys. Allà s’interessa per l’art, primer estudia pintura decorativa aplicada a la ceràmica, sobretot la porcellana, a l’École le Chambrelain de París i a l’Atelier Véronique Habrège de Versalles, i posteriorment, comença a treball la pintura a l’oli en diverses escoles, sobretot a l’École du Louvre de París. Però qui li va obrir nous camins va ser el professor de belles arts Gabriel Martin Roig, amb qui segueix classes particulars a Barcelona, i amb qui treballa molt el color.
No li sembla que tingui influències en concret, tot i que recorda que de petita, encara a Ica, li agradava molt Vincent Van Gogh, pels colors, les formes, la simplicitat del dibuix… i quan va arribar a París, va anar veure molts obres d’aquest pintor. Pel que fa a la seva tècnica pictòrica, comença posant unes bases a la tela, amb acrílic, però la resta ho treballa tot amb pintura a l’oli. Des de fa uns anys s’ha centrat en el que coneix com a “sèries”, i fins al moment ha fet les de la Costa Brava, Perú, Bonjur París, Barcelona i ara està treballant amb la de Nova York.

Va venir per primera vegada a Barcelona fa 13 anys, quan es va començar a construir la torre Agbar, ja que el seu marit hi treballava com a enginyer. A tots dos els va agradar molt la ciutat: tot és molt proper, el clima és ideal, la gent molt assequible… Des de fa uns anys tenen un apartament al carrer Reina Victòria, al barri del Turó Parc, on viu amb el marit. S’hi senten molt bé, ja que és un lloc molt tranquil i agradable de viure. Té el taller a Torrent, a la Costa Brava, i compagina la feina de pintora en el taller amb la vida de família a Sant Gervasi.

La pintura de Kergal

La pintura d’Isabelle neix de la voluntat de sorprendre a través del color, de construir el model amb contrastos vius i saturats, amb una pinzellada dinàmica i vigorosa. Retrata paisatges i escenes urbanes sense la pretensió d’ajustar-se ni al dibuix ni a la forma, si no de servir-se d’aquestes per exaltar les possibilitats compositives i expressives del color. A la Sèrie Barcelona, que aquests mesos exposa a Farga Beethoven i Farga Diagonal, hi ha escenes i racons coneguts de la ciutat de Barcelona. Amb una nova mirada, profundament seductora, omple de taques de colors que no són fruit de l’atzar, sinó d’una mà sàvia que ha incorporat el contrast amb els daurats, els centelleigs de llum, el vitalisme d’aquesta ciutat mediterrània i amb influències gràfiques d’un dels seus genis més destacats, Antoni Gaudí. El mosaic i el trencadís de Gaudí surt en algunes de les obres d’Isabelle en forma de milers d’esquitxades de colors que es fragmenten i es combinen amb màgia. L’artista juga amb les escenes urbanes de Barcelona, amb els seus racons més icònics, per deformar-los, desdibuixar-los i barrejar-los en un decorat de colors que no deixa indiferent. Una evocació oberta i atrevida que es descompon en la tela per tornar a compondre’s amb una autenticitat que emociona.

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

3 × three =