La otra parte del mundo

0
82

Les ressenyes de Casa Usher

Juan Trejo
www.casausher.com

La otra parte del mundo, de Juan Trejo (Tusquets editores, 2017), és una història d’amor. O això és el que ens diu la mateixa novel·la –és la primera frase que llegim a la primera pàgina-, encara que també és la història d’una tornada a casa, la del Mario, i podem llegir-la com història sobre la ciutat de Barcelona, i, fins i tot, és un joc de miralls amb “El mag d’Oz” (el llibre, no la pel·licula). L’autor decideix posar aquesta cita al principi del llibre: “-¡Mi querida niña!-gritó tía Em estrechando a Dorothy entre sus brazos y cubriendo su carita de besos-. ¿De qué parte del mundo vienes?”. De la mateixa manera que Dorothy ha de descobrir la manera de tornar a casa seva, la granja de Texas on viu amb els seus oncles, el protagonista haurà de descobrir la manera de retornar a casa seva, sigui quina sigui, el seu refugi.

El protagonista, Mario Aldana, és un reputat arquitecte que, des de fa un temps, pateix uns estranys marejos que l’han fet apartar de la seva feina. Aquest parèntesi laboral fa que es replantegi la manera com està vivint: ha d’intentar resoldre l’apatia i el buit que últimament sent. Sense sentir cap passió ja per la seva feina i saltant de casa d’uns amics a casa d’uns altres, Mario pren la decisió de tornar a Barcelona a buscar alguna cosa. Però, com pots arribar a trobar allò que et falta si no saps de què es tracta? Qui ens explica la història sembla que sí que ho sap, com sap les coses que li passen pel cap a Mario, com coneix per avançat algunes de les coses que estan a punt de passar a la novel·la (sempre va un pas per davant dels personatges i dels lectors)… i és així com nosaltres anem descobrint més de Mario i com avança la novel·la.

Mario torna a Barcelona, una ciutat en què va viure i que va ajudar a construir durant les dècades dels 80 i 90. Es passeja per la ciutat tal com ara la coneixem però es retroba amb espais que un dia va trepitjar i els records el van assaltant per reconstruir una història, la seva història. També torna per retrobar-se amb el seu fill Marc, un adolescent amb qui quasi no ha tingut contacte els últims anys i amb el que no sap com parlar, perquè pare i fill són pràcticament uns desconeguts. I finalment torna per veure a la Marta, la seva exdona, la mare del seu fill, la que el lector sospita –si realment aquesta és una història d’amor com la primera frase de la novel·la ens adverteix- tindrà alguna cosa a dir.