La síndria

0
150

Salut i nutrició

Marta Castells

La síndria és una espècie de planta amb flor de la família cucurbitàcia. Probablement ve de l’Àfrica tropical i el seu nom síndria, prové de l’àrab.

La síndria apareix per primera vegada com a planta cultivada a Egipte fa uns 5.000 anys. Fou precisament al llarg de tots els marges del riu Nil on es va cultivar a l’antiguitat. Al segle X es va introduir a la Xina on va arribar a tenir molta popularitat i actualment és el principal productor mundial.

Hi ha més de 1.200 varietats de síndria que oscil·len entre un pes de
400 g a més de 80 quilos.

A nivell dietètic, el seu elevat contingut en aigua (92%) li confereix propietats hidratats, diürètiques i depuratives. És bo menjar un tall de síndria al cap d’unes hores d’haver fet un àpat excessiu, ja que ens ajudarà a eliminar les substàncies de rebuig per l’orina. És baixa en calories i conté pocs hidrats de carboni. És rica en vitamina A, C, vitamines del grup B, manganès i potassi.

És indicada en cas d’àcid úric elevat, hipertensió, malalties del ronyó i pròstata. També ajuda a depurar els conductes urogenitals i és lleugerament laxant.

Com el meló, és molt indicada per a l’estiu ja que refresca el cos, l’estómac i el budell prim però precisament per aquesta raó han d’anar en compte les persones amb símptomes de fred i de debilitat intestinal.

La síndria és rica en vitamina A, C,
vitamines del grup B, manganès i potassi

El pigment vermell que dóna el color tan característic a la síndria, s’anomena licopè i és una substància antioxidant que protegeix les cèl·lules dels radicals lliures responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i de determinats tipus de càncers. El licopè (que també es troba en el tomàquet) neutralitza els danys genètics ocasionats pels radicals lliures.

La síndria és una font excel·lent d’un aminoàcid (citrul·lina) que el nostre organisme el transforma en un dels aminoàcids essencials durant l’etapa de creixement, l’arginina. Aquesta té un paper clau en la divisió de les cèl·lules, la cura de ferides i l’eliminació de l’amoníac del cos.

Segons la medicina tradicional xinesa, la síndria és apropiada en èpoques caloroses ja que refreda el cos eliminant-ne la calor. Reconstitueix els fluids del cos i sacia la set. També, en aquest tipus de medicina, la recomanen en casos d’edemes, dificultats per orinar, inflamacions renals i problemes en el sistema urinari i en petites ulceracions en la boca i els llavis (panses i aftes), alhora que ajuda a combatre l’insomni. Però no la recomanen per a les persones amb digestions lentes, anèmies i en casos d’incontinència urinària.

Actualment, al mercat hi trobareu síndries sense llavors (triploides) que són el resultat de creuar una síndria normal (diploide) amb una de tetraploide (que ha estat obtinguda a través del tractament amb colquicina (substància del còlquic, que és una planta molt tòxica). Les llavors obtingudes del cruament són síndries triploides que produeixen exemplars estèrils amb llavors sense desenvolupar del tot.

La síndria és una fruita d’estiu, porosa, sucosa, refrescant amb múltiples propietats però convé que sigui ecològica i madurada al sol per gaudir dels seus beneficis