La txeca de Sant Elies

0
214

Memòria històrica

Jordi Bigues

Per a molta gent de Barcelona, especialment les d’edat avançada, el nom de Sant Elies l’associa a la txeca que es va instal·lar a aquest convent com seu de les Patrulles de Control, la policia de milicians creada arran de l’aixecament militar derrotat a Catalunya.

Moltes de les persones detingudes van ser executades a la porta del Cementiri de Montcada i d’altres indrets, sense judici, sense defensa, sense respecte a la vida humana. Alhora, s’han explicat moltes barbaritats, com ara l’existència de forns crematoris i altres vileses difícils de creure i acceptar.

L’ocupació del convent va tenir tres etapes diferenciades. La primera des de l’inici de l’ocupació arran de la sublevació militar del 19 de juliol de 1936 fins a la dissolució de les patrulles. Aquestes es van crear formalment el 10 d’agost del 1936 i es van dissoldre el 4 de juny del 1937. La seva composició era de totes les forces polítiques republicanes. És a dir, Acció Catalana Republicana, Esquerra Republicana, Partit Socialista, Partit Obrer, UGT, CNT i FAI. Aquests darrers van ser els més actius i nombrosos, però no van arribar a tenir el 50% dels seus membres. Les detencions i desaparicions van anar minvant a poc a poc.
El 25 de març del 1937, Josep Tarradellas, llavors conseller en funcions de Seguretat Interior, va ordenar el trasllat dels detinguts de Sant Elies i altres seus controlades per les patrulles a la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat. El control directe de la Generalitat seguia augmentant i les detencions i desaparicions van anar minvant, a poc a poc.

El Servei d’Informació Militar (SIM) de la República sota el control del Partit Comunista d’Espanya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya van anar assumint el rol de les patrulles. El SIM va reutilitzar la majoria de centres de detenció i va posar en pràctica mètodes de repressió més sistemàtics i brutals, no només contra la denominada Cinquena columna sinó també contra militats del POUM i els mateixos anarquistes. Aquesta va ser la segona etapa de Sant Elies centrada com centre Preventori número 2. El dirigent anarquista Diego Abad de Santillán va ser un dels detinguts que recorda el seu pas per Sant Elies.

Sant Elies a la postguerra

Però n’hi ha una tercera fase de l’ús repressiu del convent. Amb l’ocupació de l’exèrcit franquista de Barcelona, el 26 de gener del 1939, Sant Elies va passar a ser un centre de detenció carcerari, mentre que a Horta es va establir un Camp de Concentració, i al Palau de les Missions de Montjuïc i a la fàbrica El Cànem, camps de concentració provisionals. D’altres locals van passar a ser centres de detenció del Servicio de Información Político-Militar (SIPM), com el garatge del carrer Balmes 424, el del carrer Mallorca 240, l’edifici de la carretera de Sants 73, les oficines del carrer Rosselló 442 i un edifici del carrer Copèrnic, possiblement l’actual Institut Montserrat.

Els dies següents a l’entrada dels nacionals, moltes txeques van obrir les seves portes per mostrar la crueltat practicada contra els que s’anomenaven quintacolumnistes. Però, en paral·lel, les classes populars de Barcelona van patir la repressió franquista. De fet, el model d’actuació de Barcelona va servir per decidir com actuar a Madrid i València, ciutats que encara no estaven sota el control de l’exèrcit franquista. Aquesta etapa és la més desconeguda de Sant Elies. Quaranta anys de dictadura i els pactes de silenci de la transició han ajudat a aquesta ocultació.

El primer detingut de Sant Elies va ser Salvador Berenguer Bosch el 10 de febrer de 1939. De la disposició de cel·les es va mantenir una cel·la de correcció a la qual van ficar Salvador Arnau Rossell el 9 d’abril per xiular l’himne de Riego quan la resta de presoners de Sant Elies era obligat a cantar el Cara el sol. No sabem ni quanta gent procedent de Sant Elies va morir ni quanta va ser afusellada al Camp de la Bota, però hi ha una llista de morts, associats a les dures condicions d’estada en aquest centre. El que sabem és que eren reclusos sotmesos a l’Auditoria de Guerra. El 21 de novembre de 1942 va tancar definitivament les portes la presó de Sant Elies.

El convent de Sant Elies va estar ocupat com a centre de detenció 11 mesos en mans de les patrulles, 19 mesos en mans del SIM i 46 mesos en mans dels franquistes. Des d’una perspectiva democràtica, els fets de Sant Elies no s’han d’oblidar i queda pendent fer un recompte serè i contrastat de totes les vulneracions dels drets humans que s’hi van cometre, especialment contra població civil indefensa.l

Jordi Bigues és periodista i activista social

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

two × four =