L’alga kombu

0
148

Salut i nutrició

Marta Castells

Es tracta d’una verdura marina amb moltes propietats nutritives, medicinals i culinàries. Les algues han estat utilitzades per moltes societats costaneres, tant com a aliment com per les seves propietats medicinals. A la Xina s’utilitzen des de fa més de 3.000 anys i Pitàgores ja en va parlar, definint-les com un aliment recuperador de l’organisme. Les algues són fonts molt concentrades de minerals; per això cal no abusar-ne. Amb una cullerada sopera al dia n’hi ha prou.

L’alga kombu té un contingut elevat en fibra, tan soluble com insoluble; un contingut molt baix en greixos, i és una font molt rica en vitamines i minerals.

Destaquen les vitamines del grup B, iode, calci, magnesi, ferro, fòsfor, zinc. Té un efecte remineralitzant pel seu contingut concentrat en nombrosos minerals i oligoelements. Es recomana en casos de malalties intestinals inflamatòries.

Ajuda a eliminar purines procedents dels aliments proteics i a metobolitzar els greixos.
Té efectes beneficiosos per calmar els intestins irritats. La presència d’àcid algínic d’aquesta alga fa que un brou enriquit amb kombu sigui un remei excel·lent contra els empatxos i per ajudar a curar la gastroenteritis. També ajuda a eliminar toxines, els metalls pesants i els compostos radioactius del cos gràcies a l’àcid algínic.

Segons la medicina tradicional xinesa, aquesta alga és un aiment de naturalesa tèrmica molt refredadora, de sabor salat i equilibra la sequedat de l’organisme. Ajuda a recuperar els fluids vitals (sang, limfa, etc.) i a expulsar la mucositat seca. És beneficiosa per als ronyons, és diürètica, té un efecte anticoagulant de la sang, té propietats fungicides naturals, alleuja els desequilibris hormonals i actua especialment sobre la glàndula tiroide.
S’utilitza per tractar el goll (hipotiroidisme), l’artritis, el reumatisme, la pressió arterial alta, els problemes de pròstata i ovari, les inflamacions limfàtiques, l’edema, la diarreea i l’anèmia. Segons aquesta medicina, redueix els tumors, calma els pulmons i el coll irritats, alleugereix la tos i l’asma, ajuda a reduir el pes i a eliminar infeccions com les causades pel fong Candida. Actúa especialment sobre el ronyó, els ossos, el cervell i el teixit conjuntiu.
Està contraindicada en les persones que pateixen de taquicàrdia, estiguin prenent iode o que tinguin hipertiroïdisme.

A LA CUINA

L’alga kombu fa que els aliments amb què es cou siguin més fàcils de pair, i n’augmenta el sabor.

En el remull de cereals i llegums podem posar-hi una tira d’aquesta alga i farà que es paeixin millor. L’aigua de remull sempre s’ha de llençar. Després s’utilitza en la cocció per estovar-los i els afegeix minerals i vitamines. Per coure amb la kombu s’ha de col·locar al fons de l’olla, i a sobre col·locarem el llegum o cereal. Es pot retirar una vegada finalitzada la cocció si la seva textura cartilaginosa ens resulta molesta, ja que haurà fet el seu efecte “estovador” i enriquidor.

La cocció de diferents tipus de llegum amb aquesta alga afavoreix l’eliminació de toxines de l’organisme, i, de l’altra, nodreix els ronyons i els ossos. Si afegiu l’alga a la cocció dels brous també els estareu enriquint amb minerals i vitamines.

També podeu torrar-la seca a la paella (sense oli) i així elimineu part del iode. Una vegada torrada la podeu triturar al morter i utilitzar-la com a condiment salat en substitució de la sal.

Hi ha diferents varietats d’aquesta alga; la gallega, la britànica i la japonesa. En realitat són espècies d’algues que pertanyen al gènere Laminaria

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

nineteen − 18 =