Les lliçons d’Hollande

0
52

La Mirada Política

Roger Rosich

L’expresident francès François Hollande acaba de presentar el seu llibre de balanç de mandat quan no fa ni un any que va abandonar la presidència de la República francesa. L’ha anomenat amb el títol banal Les lliçons del poder. Hi reivindica el seu període, mostrant-se orgullós de moltes de les seves polítiques (la gestió econòmica o la intervenció militar a Mali), deplora l’exhibició de la seva vida privada i… admet en alguns errors comesos. Hi parla també de totes les coneixences fetes de líders mundials, de Merkel a Putin, explicant-ne anècdotes i aportant una mirada personal.

I, sí, clar, entra, des del balcó d’on s’ho mira tot, a donar algunes “lliçons” al seu successor, Emmanuel Macron, del qual critica la visió “monàrquica” de la presidència de la República, no el considera un socialdemòcrata, i ve a dir que no hauria guanyat si no fos per tots els errors dels altres: la manca d’unió a l’esquerra i el candidat erroni de la dreta. En això té una part de raó; però en tindria més si ho digués sense ressentiment. Narrant, a demés, com es va resignar a posar una papereta a la segona volta pel seu propi Brutus somrient i encisador.

La publicació del llibre post-mandat, en forma de memòries, no és cap novetat, és quelcom habitual de tot exlíder polític. Un cop retirat, publicar un llibre explicant la seva experiència i vivències. Llibres on s’expliquen grans veritats amagades, mitges-veritats per dissimular i mentides ben encadenades. A França, a demés, és un fenomen molt habitual, essent un país on es publiquen moltíssims llibres de polítics o sobre polítics, i molts es venen molt bé.

El llibre de l’expresident Hollande és una mena de resposta a les visions pòstumes pèssimes del seu període. Un llibre per treure pit, continuar amb el seu somriure i continuar, en part, present. Continuar present després de tota una llarga vida política a la qual ja no hi queda futur.

I és que a l’enfonsat Partit Socialista francès avui ja no l’esperen per a res. Ha estat realment desaparegut de l’escena pública. Sols va reaparèixer el dia que va anar a votar a l’elecció del nou primer secretari del PS; però no va anar al recent congrés de la formació per revalidar el nou líder i iniciar una nova etapa.
També ha anat sortint en alguns reportatges de la premsa rosa on es deia que l’expresident ja no s’amagava de la seva relació amb l’actriu Julie Gayet. Una relació de la qual tampoc s’amaga en el llibre.

En definitiva, Hollande publica un llibre per si mai els francesos troben a faltar el que va ser anomenat “l’heroi normal” després de l’hiperactiu president Sarkozy (ara hiperactiu als jutjats); però de tan normal va ser avorrit i, de lliçons, en pot donar ben poques…

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

3 × four =