L’Espai Putxet l’1-O: pluja, urnes i emocions

0
102

Notícies del barri

Juanjo Compairé

Un cop designat com a local de votació pel referèndum, un grup de veïns van crear un grup de whatsapp per coordinar-se i defensar-lo. Al llarg del dissabte 30 de setembre havien organitzat diferents activitats, com ara cantades amb guitarra, balls, jocs,… A l’entrada, una taula amb alguna cosa per menjar permetia anar fent un pica-pica a la gent congregada. L’ambient era relaxat i distès, tot i que a ningú se li escapava la gravetat de la situació.

Aquella nit, el dia de la votació va començar d’hora. Les 25 persones que s’havien quedat a dormir van ser sorpreses quan a les 3 de la matinada un noi mig tapat amb una estelada de camuflatge va intentar entrar a l’espai amb l’excusa de lliurar un “pastís”. Quan va veure que l’excusa no “colava”, va començar a reaccionar violentament, insultant, llençant ous i brossa i finalment una pedra que va esquerdar el vidre de la porta. L’atacant anava acompanyat per dos més en un cotxe. L’atac va poder ser fotografiat pels veïns i se’n va donar el part corresponent als Mossos.

Cap a les 5 ja hi havia més d’un centenar de persones congregades i anava arribant més gent. Començava a ploure una pluja fina i s’anaven obrint alguns paraigües a fora. Dintre, però, cadascú anava passant el temps consultant les notícies que arribaven en cascada als mòbils. Gent de totes les generacions, incloent-hi gent gran: una besàvia, acompanyada per la seva filla, néta i besnéta era una de les que feien guàrdia.

Cap a les 6 del matí arribaren per segon cop els Mossos. Ja érem ben bé unes 250 persones. Rebuts amb aplaudiments, van aixecar acta –que, per part dels congregats, va signar en Roger- visiblement nerviosos. En Roger i en Toni es van encarregar d’atendre’ls sota la mirada atenta de la gernació de gent que els envoltava. Van marxar amb clavells a la motxilla i de nou entre aplaudiments.

L’arribada de les urnes i l’inici de les votacions

Gent gran esperan per votar, a l’Espai Putxet. A la imatge destacada, la gent feia cua per votar, però els sistemes informàtàics no responien.
Fotografies de Juanjo Compairé

Cap a les 8 arribaren les urnes, de manera molt discreta. Poc després tornaren a venir els Mossos, rebuts de manera semblant. Quan un d’ells preguntà als congregats (llavors uns 400) si eren conscients que estaven cometent una irregularitat, la resposta un altre cop va ser: “Sí, i orgullosos!”. Quan van demanar qui n’era el responsable, com a “Fuenteovejuna”, una resposta unànime: “Tothom”. I van tornar a marxar, restant afora per si calia. Ens deien que no entenien perquè la policia i la Guàrdia Civil estaven intervenint, quan la seguretat al país era cosa dels Mossos.

Mentrestant seguien endavant els preparatius. Però anava passant el temps i la votació no començava. Els presents, alguns asseguts a terra davant de la porta, s’ho prenien amb calma. Tothom va seguir les indicacions de deixar els mòbils “en mode avió” per permetre que sistema informàtic pogués funcionar. Finalment, cap a quarts d’11 del matí, es va poder començar a votar. Primer, la gent gran. Quan la primera àvia sortia contentíssima per haver-ho pogut fer, saludant braços enlaire a la gent, la pluja continuava, però els paraigües s’aixecaven i els aplaudiments es refermaven.

Llavors els presents ja havien format ordenadament les cues: gent de totes les edats i condicions (una dona en tricicle elèctric, algú amb bastó,…). Mica en mica -de primer lentament, després més ràpidament- les cues anaven minvant. Tothom mirava a cua d’ull el mòbil, esgarrifat per les imatges que anaven circulant de les escoles veïnes: de Projecte, de la Dolors Monserdà, d’arreu… Però a la cara de tothom, hom podia veure entusiasme per haver participat en una jornada històrica que mai oblidarem.

Vista exterior de l’Espai Putxet.