L’Hospital Plató

0
155
Postal del Policlínic Plató, els anys vint.

Galvany – Turó Parc

Roser Diaz Martín

A principis del segle XX Barcelona va rebre una forta immigració. La sanitat va canviar radicalment amb el concepte d’una medicina més rigorosa i de la creació de noves institucions, com l’Hospital Clínic. A poc a poc, els metges que treballaven als “hospitals de caritat”, anaven desenvolupant paral·lelament una activitat privada. Els nous coneixements es debatien en les primeres associacions com la Societat Mèdica el Laboratori, en les reunions de Col·legi de Metges (creat el 1894), o en els Congressos de Medicina de Llegua Catalana (1913).

En aquest context, on els hospitals públics no garantien un bon servei, la millor medicina era la que es practicava a través de les institucions privades. El cirurgià i el metge general estaven totalment desconnectats. Quan els anys 20 van irrompre a Barcelona gent amb mitjans econòmics que no s’adaptaven als hospitals de caritat i reclamaven una assistència privada i integral al pacient, un grup de metges prestigiosos van fundar el 2 d’abril del 1925 l’Institut Policlínic Plató.

La base va ser l’Associació de cinc metges Joan Puig Sureda i Sais (cirurgià), Francesc Gallart i Monés (gastroerentòleg), Jacint Raventós i Bordoy (pneumòleg), Joan Codina i Altés (cardiòleg) i Emili Roviralta i Astoul (cirurgia infantil i ortopèdic). Va ser el primer hospital creat a Catalunya amb el concepte de la medicina en equip. El capital inicial de la societat va ser d’un mil·lió de pessetes, dividit en 2.000 accions de 500 pessetes.
L’edifici principal es va ubicar sobre una part de l’antic Mas Lladó (existent des de 1678). Els límits eren el carrer Copèrnic al nord-oest, el carrer Tavern al Sud, Marc Aureli al Nord i Plató al sud-est. En aquell temps la propietària era Beatriu Rocamora, a qui es va llogar el terreny i la casa. L’edifici inicial va ser l’adequació d’una casa construïda l’any 1904 (casa d’estiueig de la senyora Rocamora) on l’arquitecte Ramon Raventós i Farrerons va dissenyar una remodelació semblant als hotels de l’època, amb una alçada inicial de tres plantes. El contracte d’arrendament donava opció de compra i per això l’any 1943, per poder-ho fer efectiu el doctor Sanchis Roque que estava al cap de la societat Plató SA, va crear una nova filial, Copèrnic SA i amb aquesta nova raó social es varen adquirir definitivament els terrenys (ambdues empreses han caminat paral·leles durant molts anys). Quan va començar l’Hospital Plató tenia inicialment 10 llits. El seu primer nom va ser Clínica Medico Quirúrgica de Sant Gervasi i la seva tarifa entre 15 i 75 pessetes diàries per pacient.

Seguint les tendències més innovadores, l’any 1928 ja comptava amb metges residents, quan aquesta figura no s’instaura de forma general fins als anys 70. Segons el costum de l’època es va buscar una comunitat religiosa qualificada perquè atengués als malalts. Amb la mediació de Mercè Bertrán i Musitu, les religioses terciàries de la Mare de Déu del Carme van cobrir aquest servei. També es vetllava per la salut moral dels pacients, per això hi havia permanentment un capellà que feia missa diària i administrava els sagraments. A partir de 1928 es van incorporar més metges especialistes i de les reunions del cos facultatiu sortiren nombroses publicacions punteres en el món de la medicina.

L’Hospital durant la Guerra Civil

El 22 de juliol de 1935, amb el doctor Àngel Sanchis de cap del Consell d’Administració, es va fer l’ampliació de l’edifici central i va néixer la figura del director. El 20 de juliol de 1936 l’Hospital Plató va ser requisat i va començar a funcionar com un Hospital de Guerra, destinat durant tot el conflicte quasi exclusivament a la cirurgia dels ferits en el camp de batalla. També es va formar a un comitè d’igualtat fet per treballadors i subalterns. En el 1937 va allotjar a la tercera planta als aviadors de la “Gloriosa” (destacament aeri rus). També va servir com a refugi de condemnats a mort (monges, sacerdots…) sota l’aixopluc del doctor Vila d’Abadal. El 23 de gener de 1939, amb la fi de la guerra, l’Hospital es va restituir als propietaris. També es van incorporar les primeres infermeres titulades provinents de Santa Madrona que substituïen a les religioses.

Els anys 40 la clínica continua creixent, fins que el 1950 una caixa d’estalvis proposa la compra dels terrenys i l’edifici al consell d’administració per desenvolupar un projecte immobiliari. Es va pensar en construir a una altra banda un nou hospital amb els diners de la venda, però la idea no va prosperar. Els anys 60 es van fer obres aixecant una planta més i un entresolat de 150 metres sobre l’antic convent. Es van ampliar els antics quiròfans i la zona administrativa. El cos facultatiu va créixer de forma ininterrompuda. També es van establir nous contractes laborals i va desaparèixer la presència religiosa.
L’any 1983 l’Hospital Plató va passar a ser una fundació sense ànim de lucre adaptant al nou model els estatuts. Un any més tard va començar la convivència entre la medicina pública i la privada, essent un dels primers hospitals on va funcionar al concert econòmic amb l’Administració. En la dècada dels anys 90 es van crear i adaptar la majoria dels serveis actuals, i acaba el segle com un hospital modern, unificant les tasques d’assistència sanitària, docència i investigació.

©Roser Díaz Martín

Una Fundació del segle XXI

Com deia una vella publicació d’una revista de ciència de l’any 1929, l’Hospital Plató, recollint un model americà de principis del segle XX, va néixer amb dues finalitats. L’atenció integral al pacient unificant la figura del cirurgià, del metge i de tots els mitjans humans que formen l’entitat.

Seguint aquests dos fonaments, Jordi Pujol, director gerent de l’Hospital des de l’any 2002, ha portat a la realitat una forma de treball que cohesiona el codi ètic del personal amb l’excel·lència professional. Actualment, l’Hospital és una Fundació sense ànim de lucre que busca dos objectius ben concrets. Per una banda la línia de la investigació, lligada amb l’ensenyament, ja que acull a metges que encara no han acabat el seu aprenentatge perquè de la mà dels professionals qualificats puguin avançar en els seus coneixements, i per una altra banda la seva funció educativa-sanitària traspassant les fronteres i arribant fins al Senegal.

Quan es va decidir reformar l’Hospital, l’estructura actual de l’edifici estava amagada darrere els murs. Aquests es van enderrocar i es va procedir a la restauració de la façana, deixant l’aspecte actual. Recordem que l’Hospital es va edificar a partir d’una residència d’estiu, seguint els models dels sanatoris del Sant Gervasi d’inicis del segle XX. Uns altres dels objectius que es va aconseguir amb les obres va ser el d’integrar l’Hospital en el barri. A l’entrada poden trobar un gimnàs obert a tothom i pot gaudir. També hi ha iniciatives com ubicació de carpes mèdiques a les principals places on cada any es revisa i, si cal, es diagnostica una patologia diferent (l’any passat es va tractar el melanoma, aquest any el càncer bucodental.) També es fan conferències sobre temes actuals dirigides al públic jove, o classes d’anglès per al personal… Cultura i ofici.

“Valors Solidaritat amb les persones i entorn. Vocació d’excel·lència, transparència i compromís ètic, tracte humà i personalitzat”.

©Roser Díaz Martín

Els valors són el fil conductor de la vida diària de l’Hospital. Es recullen en un llibre que és “El nostre codi ètic”. Reuneix el decàleg de les bones pràctiques del Patronat, de la Direcció, dels professionals, política anticorrupció, adhesió i compromís al pacte mundial de les Nacions Unides. Tot això li ha valgut molts reconeixements com EFQM (reconeixement per excel·lència). Situada en la segona posició del rànquing espanyol com a millor lloc per treballar, li va merèixer el Premi Iberoamericà 2017. També forma part de les empreses de “Barcelona Sostenible” així com del grup SGE 21 (gestió ètica i socialment responsable).

Actualment és un Hospital majorment públic (aproximadament el 97% dels seus pacients estan acollits per la seguretat social). Després d’un moment de crisi econòmica l’any 2008, actualment desenvolupa amb fermesa tots els seus objectius, dels quals el més important és: “tenir cura de la salut de les persones mitjançant el desenvolupament integral dels/de les professionals”. I Tot això es pot comprovar amb el nombre de plaques d’agraïments que troben al vestíbul de l’edifici principal, on es poden avaluar els resultats de l’aplicació de la normativa del codi ètic.

“Un codi ètic no és un mer document, és una declaració de principis valors i normes pels quals es vol ser coneguda, reconeguda, valorada i avaluada una organització”.

I el resultat d’aquesta avaluació és l’excel·lència.

©Roser Díaz

Sant Gervasi 1937 Hospital Plató

Roser Díaz

Uns núvols foscos tacaven el cel com els pecats l’ànima.

Damunt del Turó de Monterols, s’amagaven els arbres.

Xiulava la por, repenedida de no ser valent,

mentre els cors bategaven al ritme d’una pau impotent.

Com un castell de fermesa, enlairat, silenciós,

l’hospital de la guerra enyorava aquells temps millors.

On els malalts no eren només que els homes ferits

i on curaven altres malalties que esperits encongits.

Ara l’edifici té dues funcions,

acull els hostes bèl·lics, els aviadors,

i en el racó més fondo, a prop del convent,

amaga capellans, monges i reus innocents.

Capcot recorda el dia que era una casa d’alegria.

Tremolant les seves pedres es desfan de les tenebres.

Són anys de dolors, on no hi cap més il·lusió.

Són anys d’incertesa, on cal la fortalesa.

I quan passi aquest moment, com passa tot en el temps,

l’Hospital tornarà a viure, sanant el cos i la ment,

tornant la vida a la mort, i la salut al pacient.

 

 

 

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

16 − 14 =