Llençar objectes

0
103

Escoles

Mireia Verdaguer

Quan els fills exposen el seu caràcter en públic, sovint els pares no saben gaire bé quina és la millor manera de reaccionar.

Els nens i nenes d’aquesta edat, encara no tenen el llenguatge suficientment desenvolupat per poder demanar les coses degudament. Per això, a vegades prenen certes accions i comportaments, que, poc o molt favorables, els ajuden a donar-se a entendre i per tant, a aconseguir els seus objectius.

Hi ha qui considera que si una criatura llença objectes o el menjar a terra quan té un any i mig o dos, és degut a un caràcter fort o bé degut a una falta de límits clars a casa.

Heu anat al parc i de cop i volta el vostre fill o filla ha agafat un grapat de sorra o una joguina i l’ha llençada a una altra persona?

Com poder pal·liar aquest impuls?

Moltes famílies consulten sobre com poder pal·liar aquest impuls sense crits ni castics:

1 – Quan llenci un objecte o el menjar al terra: No el recolliu vosaltres, no us enfadeu, ni crideu. Només heu de posar una cara seria i dir-li: “No m’agrada que llencis el menjar al terra”. “No m’agrada que llencis les joguines així!”. D’aquesta manera, estareu mostrant el vostre desacord en relació a aquesta conducta.

2 – Acte seguit, heu de demanar-li que reculli el que ha llençat. Suposem que esteu dinant i agafa alguna cosa del plat i la llença al terra. En aquest moment, li heu de dir: “No m’agrada que llencis el menjar al terra”, el baixeu de la cadireta on estigui assegut i li demaneu que reculli el que hagi llençat.

Si esteu al parc i llença alguna joguina a alguna altra persona, apliqueu exactament el mateix; dir-li seriosament que això no us agrada, l’agafeu de la maneta i el porteu davant de l’objecte que hagi llençat demanant-li que el reculli.

3 – És important que observeu el perquè ho fa: llença les coses per cridar l’atenció, per què està enfadat? per demanar que juguin amb ell? Una vegada intuïu el per què ho fa, cal que li mostreu / ensenyeu a expressar-se de manera adequada i per tant, a demanar les coses bé. Per exemple, si us adoneu que ho fa per demanar que juguin amb ell o ella, ajupiu-vos al seu nivell i digueu-li alguna cosa com: “A aquest nen o nena no li agrada que li tirin les joguines (si li ha fet mal, afegiu: “i sense voler li has fet mal”), si vols que juguin amb tu, li has de demanar”. Aleshores, els pares li ensenyeu com es faria i li ho feu repetir.

Si mai li heu demanat que reculli les coses, potser la primera vegada no us entendrà. És important doncs, que aprengui el que li esteu demanant a base d’insistir-hi…(agafar-li la maneta, ajudar-lo a ajupir-se i que us doni l’objecte). És important que noti que aquesta conducta no us agrada mitjançant una cara seria i que vegi que hi ha una conseqüència: que ho ha de recollir ell.

Mireia és psicòloga, www.crecimientofamiliar.com

Fotografia destacada de © pixabay.com