‘Maragall a casa’ recorda el poeta

0
210

Arts i lletres

Marta Trius

Jep Barceló en el paper de Joan Maragall.
Fotografia de Juanjo Compairé

La Casa Arxiu Joan Maragall, al carrer Alfons XII, és l’escenari de Maragall a casa un espectacle en el qual, a partir dels poemes, els articles i la correspondència del poeta Joan Maragall es recorre tota la seva vida. El menjador de la seva casa de Sant Gervasi es converteix en l’entorn perfecte per relatar les vivències d’aquest poeta, que va néixer a mitjans del segle XIX i que al llarg dels seus 51 anys d’existència va lluitar per educar a la nova burgesia industrial i comercial barcelonina, fent-los veure que hi ha coses molt més importants que els diners: l’art en totes les seves dimensions (i sobretot a través de l’escriptura), la bellesa intrínseca de la naturalesa o la força de l’esperit que revitalitza i proporciona energia per afrontar qualsevol situació.

L’actor Jep Barceló interpreta un Maragall eufòric, enamorat, enèrgic, trist o cansat però sempre disposat a mostrar al món la seva visió de les coses, ja sigui a través dels seus dolços poemes o dels seus fervents articles en la premsa de l’època. Valent-se d’elements musicals diversos o veus en off simulant personatges, ens endinsa en els triomfs i les derrotes polítiques de Joan Maragall, en els seus amors fracassats i en la més bella història d’amor: la que va viure amb Clara Noble la seva dona i mare dels seus tretze fills.

Durant prop d’una hora i mitja revivim en la nostra pròpia pell les inquietuds d’aquest home avançat a la seva època, i coneixem els costums d’antany, amb importants pinzellades a alguns contemporanis seus: Unamuno, Enric Prat de la Riba, Josep Solé i Miquel entre d’altres. L’abast dels fets narrats en primera persona per un Jep Barceló que ressalta les característiques d’un Maragall que va ser a més de poeta i escriptor, fill, marit i pare.

Al final queda latent que malgrat la tristesa i frustració que li va causar la seva lluita política per no assolir tot allò que anhelava, si que va aconseguir canviar el sentit d’algunes idees pansides, per desembocar en un nou pensament que fins i tot avui continua vigent