Mazoni: ‘Carn, os i tot inclòs’

1
92

El faristol

Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)

Després de l’inesperat viatge al seu particular passat que va suposar 7 Songs for an Endless Night, Mazoni sorprèn, des del passat mes d’abril, amb la publicació de Carn, os i tot inclòs (el vuitè de la seva carrera).

Al llarg dels seus 15 anys de carrera musical en solitari com a Mazoni, el bisbalenc i alma mater del projecte, Jaume Pla, ha demostrat ser un músic inconformista i amant de la recerca de noves sonoritats per les seves composicions. Una prova d’aquest inconformisme ho podem trobar justament en els seus darrers treballs publicats fins al dia d’avui. Tant ha flirtejat amb l’electrònica i el pop – Sacrifiqueu la princesa (2014) -, com amb l’electrització de guitarres, els jocs de sintetitzadors i cors femenins al més pur Primal Scream , –7 Songs for an Endless Night ( 2016) – i per últim un format completament acústic – Carn, os i tot inclòs (2017).

Amb Carn, os i tot inclòs, definit pel mateix artista “com un recull de composicions de la mateixa manera que composava quan tenia 17 anys, sol a la meva habitació” estem davant un disc senzill, sense artificis però a la vegada atrevit. En aquesta ocasió, Mazoni canta només acompanyat de la seva guitarra acústica i d’una sola però luxosa acompanyant, Judit Neddermann, que afegeix la seva càlida i dolça veu en tres composicions (“Part d’un tot”, “La collita” i “Mal, mel i mil i una nits”) tenint un punt de semblança amb Joan Baez o Emmylou Harris.

Al llarg de 10 temes al més pur Bob Dylan de The Freewheelin així com Springsteen del Nebraska i els acústics de Neil Young, les històries de Carn, os i tot inclòs apunten a vèrtexs diversos de l’amor (“Em toques, em cures”, “Cor de titani”) passant per una comunió amb la natura (“Part d’un tot”) i sobretot en una manual de lluita en la recerca de l’autoafirmació i el renaixement personal (“Sol”, “Vindré com una plaga”, “Pedres”).

En definitiva, aquest treball discogràfic implica un pas endavant a la sempre inconformista carrera de Mazoni demostrant que, sense fer molt soroll mediàtic, es manté en un llistó alt de qualitat. No resulta el primer cop que el músic bisbalenc s’exposa a aquest tipus de repte d’encarar una gira en format acústic. El març del 2010 , va assolir la seva particular “Gran Gira Americana per Catalunya” que consistia en un seguit de 31 actuacions en 31 dies consecutius.