Menges com penses?

0
86
Cistella setmanal ecológica. ©Ecovianda

Una Perspectiva Solidària

Bernat Julià i Ruth Mellado

Des de SSG Coopera aquest mes volem parlar de l’agroecologia i el consum conscient. Organitzarem dos tallers a la Casa Orlandai: el primer “Del Camp a la saca” és el 5 de juny a les 18 h i participen Can Mandó, Free Food i Col i Nata, tres entitats del districte. El segon, el 25 de juny a les 18h se centrarà en el “Consum responsable” una bona pràctica que cal fer més extensa i la farem de la mà del grup ECOs i el Cercle de Consum de Coòpolis.

Alimentar-se amb aliments agroecològics suposa respectar el medi ambient, la cultura tradicional del conreu de la pròpia terra i menjar sa i saludable, lliure de pesticides i químics. L’agroecologia promou una activitat agroalimentària sustentada en l’ecologia i qualitat dels aliments, socialment justa i econòmicament viable. El concepte va aparèixer als anys 30 com a “l’aplicació de l’ecologia a la agricultura” i era considerada l’agricultura alternativa oposada a la convencional. Aquesta última es caracteritzava per un consum excessiu d’aigua, l’ús de productes químics o pesticides i una tendència als monocultius i a destruir la sobirania alimentària dels pobles. L’agroecologia, en canvi, basa el seu mode de producció en el lloc, els medis, la societat on s’ubica i el què suposen les seves accions respecte de l’entorn que l’envolta.

La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior per tal de garantir la seguretat alimentària, l’accés de les persones als aliments. Un concepte que lluita i s’oposa a les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Menjar ecològic, però, només es transformador des del punt de vista mediambiental perquè si el seu consum prové de les grans superfícies, el model que s’alimenta és el de les grans indústries alimentàries que empobreixen els petits productors. En aquesta nova moda verda en la qual s’hi han sumat les grans superfícies el producte ecològic és cada vegada més comú i la diferència rau en l’espai de compra: cooperativa de consum ecològic, petit comerç, mercat…o bé hipermercat, supermercat, gran distribuïdor online, etc.

I al nostre districte tenim experiències que són una oportunitat. Les cistelles de Col i Nata a Sarrià, la cooperativa Germinal al Farró o Can Pujades a Vallvidrera són projectes que justament neixen per respondre a aquesta necessitat de sobirania alimentària. També ho són aquells comerços que aposten pel producte fresc, de proximitat i ecològic, com Free Food a Sarrià. O la proposta d’Horts Urbans com és l’aposta de l’Espai Gardenyes, el Centre Assís i d’altres projectes del districte. Conèixer-los i participar-hi és també una manera d’aprofundir en la sobirania alimentària i seguir transformant la societat des de l’Economia Solidària.

Bernat Julià i Ruth Mellado, tècnics del projecte SSG Coopera: sarriasantgervasiess.com

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

16 + ten =