Miratges

0
127

Arts i lletres

Juanjo Compairé

21 de maig. Matí de diumenge familiar als jardins de Vil·la Florida. Gent que omple l’espai verd, que passeja o que xerra tot fent un vermutet a l’ombra. I aquest diumenge, a més, s’hi afegeix un al·licient més: música i dansa.

El Festival “Miratges” coincideix amb les Festes del desè aniversari de la recuperació de la Vil·la. Ha començat dijous, però avui actuen cinc grups. Però de primer la quitxalla ha participat en un ball familiar per tot el parc. S’ho passen d’allò més bé dirigits per les noies de Mima Teatre (la Montse, la Laura i la Ivette) que els fan ballar amb papers i plàstics transparents.

Instantània de la dansa flamenca del trio d’Ivan Góngora. A la imatge destadaca, l’espectacle “Wimbledon”.
Fotografies de Juanjo Compairé

Llavors comencen les actuacions. La primera i molt novadora és la d’un trio de flamenc (un al teclat i una parella de “bailaores”), el d’Iván Góngora. Qui ha dit que la música de Bach no es pugui ballar, qui diu que l’aparent serenor del geni barroc no pugui combinar-se amb l’impuls frenètic del “zapateado”? Els trepidants balls de l’Iván i la Yaiza ens ho mostren. El títol de l’espectacle no pot ser més il·lustratiu, “Shock”.

Ens desplacem a l’altre cantó dels jardins i allí assistim a diversos espectacles: una dansa amb missatge antisexista, “Wimbledon o la gran desilusión”. Els dos espectacles que venen tot seguit ens fan viure les relacions entre dues persones del mateix sexe: El duo “Legacy”, format per dos nois, representa “One”: la unitat que fa l’amistat entre homes. I dues noies, “Les Twins”, acompanyades per un guitarrista, ens fan emocionar en presentar-nos els vincles d’amor, d’acompanyament, de cura, entre dues noies. L’espectacle es diu així, “Vínculo”. Aplaudim molt fort i amb el cor commogut.

El matí de dansa es clou amb un tastet de l’espectacle de dansa cubana que properament es presentarà a la ciutat. 11 actors ens fam viatjar aquest matí gairebé tropical a l’Havana. Què serà que al ritme del son a penes ens podem resistir de sortir a ballar (de fet, hi ha infants que ho fan).

La dansa, doncs, com l’òpera o com les músiques prenen el carrer, s’enfilen als jardins i se’ns barregen a la nostra vida. Perquè qui sent la música i mou el cos, també mou el cor i fa anar el cap. Pensem, doncs, sentim, ballem!