Periodisme cooperatiu

0
64
©Carme Rocamora

Notícies del barri

Bernat Julià i Carme Rocamora

Que el periodisme cooperatiu s’estén com una taca d’oli és quelcom que hem anat constatant darrerament. Així, al costat de projectes que s’han consolidat a través de la fórmula cooperativa, com La Directa, en naixen de nous com La Jornada. Al costat d’aquests, molts altres projectes han nascut o crescut darrerament: Setembre, El Crític, La Marea, Alternativas Económicas

També és el cas de El Jardí de Sant Gervasi, que ens estem plantejant fer el salt a cooperativa perquè perseguim dos objectius bàsics del cooperativisme: ampliar la base social i professionalitzar unes tasques que fins ara es feien en gran part des de la gratuïtat o la baixa remuneració. Això no vol dir que a partir d’ara prescindim de col·laboradors que, de forma altruista, facin aportacions socials o culturals al mitjà, sinó que volem arribar a més gent, amb més suports i tenint més eines.

Per parlar de tot això el dimecres 25 d’abril ens vam trobar al nou Centre Cívic Vil·la Urània amb el Maties Lorente i l’Ester Mora, de La Directa, l’Anna Palou de La Jornada i el Jesús Mestre i el Martí Rodríguez d’El Jardí. En un espai còmode i distès, més d’una quinzena de persones vam debatre al voltant del periodisme que volem i també de per què organitzar-se en una cooperativa.

Esther i Maties, de La Directa. ©Juanjo Compairé

La Directa i la Jornada, van explicar que parteixen d’una base feminista i d’esquerres tenint com a àmbit d’actuació els territoris de parla catalana, és a dir, els Països Catalans. Igualment, van posar molt d’èmfasi en la necessitat de fer un periodisme crític, pausat, a través de processos d’anàlisi i reflexió col·lectives. També van posar en relleu, justament, que el cooperativisme aporta una raó de ser als seus mitjans, que són els subscriptors i socis com a punta de llança i base del projecte, donant més sentit a un espai que vol ser obert a la participació de persones i col·lectius.

Un altre element que es va posar en relleu és la necessitat de mantenir el paper com a element vehiculador de la informació que es vol donar. Tant La Directa, que treu un diari en paper quinzenal, com La Jornada que tenen la intenció de sortir cada dia en paper, fan aquesta aposta sense defugir tampoc de les noves tecnologies, xarxes socials i plataformes web. Apostar pel paper en ple segle XXI els converteix en una proposta arriscada però valenta: el paper cada vegada es ven menys perquè la gent té la comoditat de consumir informació des dels dispositius electrònics, però és el suport periodístic on hi cap la reflexió i l’anàlisi a fons, així que el seu manteniment és bàsic per seguir comptant amb una ciutadania crítica.

Davant d’aquestes propostes arriscades, una de les coses que va demanar el públic va ser d’on s’obté el finançament per aquests projectes: principalment dels subscriptors i socis, que paguen una quota per tal de garantir que els mitjans puguin seguir treballant. Així doncs, en ambdues capçaleres la publicitat no és la base del finançament i tenen molt clar que en cap cas pot condicionar els continguts. A La Directa, de fet, automàticament no s’accepta publicitat d’empreses de l’Ibex, de la banca, ni en definitiva, contràries a l’ètica del mitjà. Les subvencions tampoc són de les principals fonts d’ingrés de les capçaleres: no les tenen en compte als pressupostos per prudència, ja que hi ha vegades en què es reben i d’altres que no. Sigui com sigui, l’objectiu és que l’estabilitat econòmica sigui aportada pels socis i subscriptors que són els que alhora poden decidir la línia del projecte.

Bernat, d’ESS, i l’Anna, de La Jornada

Aquestes restriccions van sorprendre alguns dels assistents, que van proposar tant a La Directa com La Jornada que fossin menys exigents amb el filtre ètic del finançament per tal de poder tenir més recursos i oferir millors condicions laborals. La resposta a aquesta proposta va venir de la mà dels dos membres de la Directa que van posar sobre la taula la necessitat de no canviar aquesta política i, per tant, no acceptar les regles del joc convencional del sistema per tal de poder seguir transformant. Si l’objectiu és la transformació social cal seguir apostant per aquest model, estendre’l i implicar, cada vegada més, a una societat activa, crítica i compromesa.

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

nineteen − six =