Sobre l’habitatge

0
231

Política de barri

Carme Rocamora (@CarmeCRS)

Hi ha gent del barri que es veu obligada a deixar els seus carrers de tota la vida a causa dels preus exagerats de l’habitatge. Li passa tant a la gent gran que hi ha viscut tota la vida, com als joves del barri que es volen independitzar i es veuen obligats a fer-ho fora del barri que els ha visc créixer. Aquest fenomen no és exclusiu del nostre barri i està succeint a molts llocs de Barcelona. Ara veiem que el Pla Pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016-2025 vol fer-li front. Què cal fer?
—Compartiu els objectius del Pla municipal? S’ha de restringir l’activitat de les immobiliàries?
—S’ha d’intervenir en els preus? S’han de posar límits o s’ha de deixar que el mercat s’autoreguli? —S’ha d’ajudar a la gent del barri per poder quedar-s’hi?

 

Jordi Martí, regidor president

El Grup municipal Demòcrata va donar suport al Pla pel Dret a l’Habitatge, com a expressió del compromís polític que cal tenir davant del principal problema en que s’ha convertit l’accés a un habitatge digne i assequible. Cal recordar però que l’esclat de la bombolla immobiliària s’ha donat en aquest mandat, davant del qual el govern de l’alcaldessa Colau ha mostrat la seva manca de previsió i la seva nul·la capacitat per donar-hi resposta; i que és un fenomen que està afectant a gaire bé tots els barris de Barcelona. Les solucions que a mig termini han de poder minimitzar aquest problema, passen perquè l’ajuntament construeixi i disposi d’un extens parc municipal d’habitatges de lloguer assequible. També passa per elaborar uns índexs de preus de lloguer, de la mà de la Generalitat, que limiti els preus del lloguer, amb incentius pels propietaris que s’hi acullin, ampliant les convocatòries d’ajuts al lloguer, especialment per a la gent gran i els joves i col·laborant amb la iniciativa privada, amb i sense ànim de lucre, per posar més habitatge assequible al mercat.

Boris Valls

Barcelona pateix una transformació constant degut a una infinitat de factors, entre ells la mala gestió del Govern Municipal en matèria d’habitatge. Els Comuns han decidit invertir 132 milions menys en el nou pla d’habitatge. Ada Colau va presentar les polítiques d’habitatge com a eix de la seva gestió i la realitat és que a més de reduir la inversió, el pla només contempla la construcció de 3.541 pisos socials durant aquest mandat, molt lluny dels 8.000 que va prometre en el seu programa electoral. En matèria d’habitatge és important que el Govern Municipal impulsi unes polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge als joves, garantint també que aquests joves puguin tenir l’opció de compra. Cal que les administracions garanteixin un futur als joves d’aquesta ciutat assessorant-los a l’hora de llogar o comprar un habitatge per tal de no crear frustració entre els que hem de lluitar pel futur d’aquesta ciutat. Les administracions han de fer un esforç per entendre el problema actual i actuar amb fets i no amb propaganda.

Pedro Miret

El 30% de la població de Barcelona viu en pisos de lloguer. Quan l’increment dels preus és superior al dels salaris comencen els problemes. Necessitem un parc d’habitatge públic de lloguer a tots els barris de la ciutat, però no només per això dit anteriorment, sinó perquè també hi ha que donar solució a totes aquelles persones que ni poden accedir al mercat lliure ni volen comprar hipotecant-se tota la vida. D’aquesta manera pensem que la gran majoria dels que volen seguir vivint en el seu barri tindran l’oportunitat de fer-ho. Compartim l’objectiu del Pla d’Habitatge, tot i que el considerem poc ambiciós. No volem restringir el mercat lliure, volem complementar-lo amb l’habitatge públic. Passar del vell model de la VPO (habitatges de protecció oficial) destinada a la venda, al model de lloguer assequible és el nostre objectiu, però hem de fer l’esforç per arribar a tenir un parc d’habitatges de lloguer protegit al voltant de 15% del total. Aquestes són les xifres que ens equipararien a ciutats com París o Berlín.

Guillem Casals

És evident que hi ha massa gent que es veu obligada a deixar els seus barris o, inclús, la ciutat. L’augment dels preus de l’habitatge fa que Barcelona vagi camí de convertir-se en una ciutat deshumanitzada, i és per això que des d’Esquerra Republicana defensem que cal ‘veïnitzar’ Barcelona. Patim els efectes d’una manca de regulació, de no ser capaços d’avançar-nos a les diferents bombolles i la falta d’un model clar i majoritari, per ser perdurable en els anys. Esquerra Republicana entenem que cal una solució —que no és exclusivament municipal— i que cal posar-nos-hi urgentment. No pot ser que seguim substituint veïnat per ocupants estacionals, que trenquem xarxes veïnals i perdem identitat en els nostres barris. Per això proposem començar pels canvis d’usos urbanístics, ampliar l’estoc d’habitatge de lloguer assequible —demanem que s’hi destini un 25% de la inversió municipal—, controlar la saturació de llits turístics, avançar cap a un salari mínim de ciutat —de 1.000 €— i recuperar l’espai públic pel veïnat. Veïnitzem Barcelona.

Joan Manel del Llano i Daniel Mòdol, regidor

El nou Pla pel Dret a l’Habitatge de l’ajuntament pretén garantir-ne la funció social i possibilitar que tothom pugui seguir vivint als seus barris, evitant la gentrificació, derivada de la pressió del turisme i altres usos no residencials. Aquest Pla ja s’està aplicant tot incrementant el parc públic d’habitatge orientat al lloguer, mobilitzant el parc privat i de grans tenidors cap a l’habitatge assequible, reforçant la mediació i els ajuts al pagament dels lloguers, donant suport a les persones en risc de desnonament, potenciant el cohabitatge en cessió d’ús i desenvolupant una política activa de rehabilitació, entre altres mesures. També estem reivindicant una reforma legal perquè s’allargui la durada dels contractes de lloguer i treballant per a la creació d’un índex de preu de referència. En paral·lel, el nou Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics regula la implantació d’establiments d’allotjament turístic a fi de garantir el dret fonamental a l’habitatge i millorar la qualitat de vida del veïnat dels barris!