Un castell de fades al Tibidabo

0
106
La Casa Arnús. Pintura de Jaume de Oleza

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume de Oleza

Al peu del funicular del Tibidabo es troba la casa Arnús, una finca construïda cap al 1900 per l’arquitecte Enric Sagnier i per encàrrec del doctor Manuel Arnús. Sagnier va projectar al costat d’aquesta casa d’estiueig un conjunt d’edificacions que comprenen unes cotxeres i una bonica casa del guarda. Un arquitecte molt conegut a Barcelona que va construir nombroses cases senyorials modernistes, i que ja en el seu temps va demostrar una sensibilitat mediambiental molt especial al respectar el bosc de la finca que ens ocupa, la qual cosa va fer que també s’anomenés a aquesta mansió “la casa del Pinar”.

Durant la guerra, aquesta casa, com moltes altres, va ser requisada i posteriorment finalitzada la guerra va ser de les Germanes de la Caritat de Sant Vicent de Paül. Anys més tard cap al 1976 va ser adquirida per Asepeyo com a seu de la seva fundació.

És una construcció que es pot observar des de molts punts de vista de la ciutat. Una gran mansió que a conseqüència de la seva grandària i volum espectacular es fa molt visible, i determina juntament amb el parc d’atraccions, una fita a la muntanya del Tibidabo. Està situada al carrer Manuel Arnús antic propietari de la finca, una ubicació amb unes vistes privilegiades de la ciutat. Una gran casa senyorial de considerable dimensió i construïda a partir d’una planta en forma de creu amb cobertes revestides de cerámica, i dues torres que li donen al conjunt un aire medieval amb certa estètica de castell encantat.

És de destacar l’habitatge del guarda, una construcció de pedra com el mur de l’entrada i que mai més ben dit, guarda i fa de frontera a la finca. Tot el conjunt té una estètica de castell medieval gairebé sortit d’un conte de fades, motiu pel qual s’el va anomenar també, “la casa de la Bruixa”. L’edifici combina en el seu exterior la maçoneria en pedra amb l’arrebossat i disposa de gran ornamentació amb motius petris d’influència floral i naturista. Les seves cantonades de pedra entretallada ens recorden encara més el gust per l’arquitectura medieval.

Una casa que representa un exemple més, d’aquelles mansions construïdes a principis de segle a la zona alta de la ciutat, per la burgesia catalana. Unes cases senyorials que per aquell temps per estar fora de la ciutat s’utilitzaven com a casa d’estiueig. En definitiva, és un altre dels magnífics exemples de l’arquitectura modernista de la ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat