Vil·la Urània, una antiga casa observatori

0
260
©Jaume de Oleza

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume de Oleza

Vil·la Urània és una petita casa situada al Carrer Saragossa a prop de la plaça Molina, al mateix barri del Farró. Aquesta casa va ser un llegat a l’Ajuntament de Barcelona del cèlebre astrònom català Josep Comas i Solà (1868-1937). Un reconegut astrònom que va viure i va treballar en aquesta petita casa, en la qual va instal·lar un telescopi al terrat que li va permetre ser un dels grans precursors de l’astronomia actual. Des d’aquesta casa, en un barri en el qual durant el segle XIX algunes famílies de la burgesia catalana van construir les seves torres, Josep Comas va descobrir multitud d’asteroides, estrelles i cometes, batejant als seus descobriments amb noms com Barcelona, ​​Hispània etc.
Un astrònom molt conegut de l’època, amb una gran inquietud en la divulgació científica, escrivia en una columna setmanal a La Vanguardia, sent el primer director de l’Observatori Fabra. Aquest afany divulgatiu per l’astronomia el va portar a donar la casa (Vil·la Urània) a l’ajuntament com un observatori popular i així poder utilitzar-se com un centre educatiu o cultural. Un ús cultural i pedagògic que ha vist la llum després de molts anys de reivindicacions veïnals, mobilitzacions de la mateixa família i una sèrie de vaivens de l’ajuntament, que han evitat el seu enderroc.

Un equipament nou pe al barri

Actualment la casa forma un conjunt amb un nou edifici d’equipaments situat i enganxat a la mitgera de la finca del costat. Un projecte redactat per l’equip d’arquitectes SUMO juntament amb Yolanda Olmo, guanyadors del concurs que va convocar l’ajuntament. Un edifici de dimensions considerables que actua com a teló de fons de la petita casa. A la remodelació de la casa s’han conservat únicament les façanes i l’escala d’accés, atès que el seu interior estava en molt mal estat. S’ha enderrocat el pis superior construït cap a 1970 recuperant d’aquesta manera la volumetria originària de la casa, i al mateix temps, permetent utilitzar el seu terrat com a nexe d’unió amb el nou edifici. Sembla ser que la casa la va projectar l’arquitecte Magí Rius i Mulet al segle XIX, autor també de la casa de la Misericòrdia. La casa està envoltada d’un petit jardí amb poca vegetació.
Una construcció amb escàs interès arquitectònic però amb un gran valor sentimental, en memòria i record de qui va ser un gran científic que va contribuir d’una manera substancial a l’astronomia internacional.

Jaume de Oleza. www.controller.cat

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here

one × 4 =