Cap dona en l’oblit

0
464
Intervenció de Mont Plans ©Josep Maria Cortina Palou

Notícies del barri

Jesús Mestre Campi

©Josep Maria Cortina Palou

Ahir a la tarda les dones de Galvany van ocupar i omplir els jardins de Muñoz Ramonet, al carrer Muntaner, i els van omplir de sentiment. Va ser una tarda plena d’energia i sensibilitat on es va recordar a Carme Forcadell en el dia del seu aniversari i, també, a totes les dones empresonades, exiliades o encausades en motiu del procés català. L’acte el va convocar el CDR Galvany i hi van assistir unes 300 persones.

L’actriu Mont Plans va ser l’encarregada de donar la benvinguda i fer de mestra de cerimònies de l’acte. En el seu parlament va dir que “la gent de Galvany, la gent de Gervasi-Sarrià estem compromeses en la construcció de la República feminista perquè des de l’1O, res ja no és el mateix, al nostre barri”. Tot seguit va llegir el manifest “Cap dona en l’oblit”, on es denuncia la violència institucional del Regne d’Espanya a través de la repressió policial, i que acaba: “sabem que juntes som més fortes i que la República serà feminista o no serà. Trencarem el silenci tants cops com faci falta i no us oblidarem mai, fins que sigueu lliures i a casa”.

Plans va donar l’entrada a la primera intervenció del Cor de la Institució Cultural del CIC, que va interpretar El Cant de la Senyera, la primera de les seves intervencions. Després va arribar un dels moments més emotius de la vesprada, amb la lectura que Isona Passola va fer de la carta que Carme Forcadell escrita a la presó d’Alcalà-Meco, que havia enviat expressament per l’acte. Va seguir la lectura de la carta de Dolors Bassa, feta per Mercè Amat, d’Òmnium Cultural de Sarrià-Sant Gervasi.

Entre les lectures de les cartes (van seguir la de Clara Ponsatí llegida per Júlia Areny, veïna i representant de Dona-Joves per la Igualtat; la de Meritxell Serret per Carme Rocamora, periodista d’El Jardí; la d’Anna Gabriel per Mercè Alegre, de l’ANC Sarrià-Sant Gervasi; i la de Marta Rovira per Gemma Amat, veïna de Galvany), Plans va llegir poemes de Catalina Valverde i de Montserrat Abelló, veïna del barri, com ara:

Plantar sobre la terra els peus.
Ja no tenir por.
Sentir com puja la saba,
amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra aixoplugar algú
que també se sentia sol, sola
com tu, com jo.

Núria de Gispert ©Josep Maria Cortina Palou

L’acte s’encaminava cap a un altre moment àlgid: la glossa de Carme Forcadell a càrrec de Núria de Gispert, expresidenta del Parlament de Catalunya. Gispert, molt emocionada, va recordar Forcadell i les seves vivències personals. I va constatar que “el dia a dia de la presó ha de ser horrorós per una persona tan plena d’energia”, com és la Carme, i va acabar afirmant que “la Carme sempre serà una amiga”. L’acta va acabar amb la interpretació d’Els Segadors, per part del Cor del CIC, i amb l’acció “Filem una xarxa de solidaritat i contra la repressió”, proposada pel CDR Galvany.

Aquella tarda els jardins semblava que recordaven els seus orígens, els de Can Fabre, vil·la burgesa d’una família cabdal en la construcció de Catalunya com a país, fa un segle. El camí, llarg o curt, no té dreceres. Com diu Caterina Valverde a Deixem de plorar:

“Serem lliures, guanyarem
I tindrem pau i no guerra”.

Vista general ©Josep Maria Cortina Palou

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here