El CIC, un referent de la cultura i l’educació catalana

0
1043

escoles del barri

Elena Bulet

“De cançons se’n poden fer de moltes menes i maneres” constatà Lluís Serrahima, un dels impulsors del moviment de la Nova Cançó, en el conegut article ‘Ens calen cançons d’ara’. Així com es poden fer composicions diverses, també hi ha mil maneres d’educar. La Institució Cultural del CIC aposta per una educació dinàmica que dóna resposta a les necessitats de la societat actual, precisament en un moment on les persones necessiten més que mai aquesta educació.

El 1950, en plena dictadura franquista, sorgeix a Catalunya el Centre d’Influència Catòlica Femenina (CICF), amb l’objectiu de posar en contacte i d’introduir la dona en els corrents culturals i religiosos del moment i iniciar projectes relacionats amb la seva promoció en aquests àmbits. El CICF contribuí a conservar i a difondre la cultura catalana, tot formant part d’un ampli moviment de resistència cultural.

Una llarga trajectòria al barri

Thau_ReinaVictoriaLa història de la Institució Cultural del CIC comença a Sant Gervasi. El cor de la Institució era un pis al carrer Santaló 27, on es va acollir el primer recital de Els Setze Jutges, grup que creà el moviment musical denominat la Nova Cançó. Aquest moviment musical que reivindicava l’ús de l’idioma del país en la cançó d’autor i en la música popular en general, es convertí en un moviment social i polític, i vehiculà l’oposició al franquisme. En les activitats culturals que s’organitzaren a la seu de la Institució, també hi participà el grup de teatre Els Joglars i es creà, l’any 1965, el Grup de Teatre Independent. De mica en mica, s’aniran ocupant espais (fins als anys 90) per anar donant cabuda a les activitats i estudis que anaven sorgint. Paral·lelament, es va llogar la torre del carrer Reina Victòria, 14, on es van ubicar diverses escoles i activitats fins al 2010. L’any 1963 s’inaugura la seu de la Institució a la Via Augusta, 205, i el 1986 s’amplien els seus espais amb els locals del carrer Vallmajor, 11. De tots aquests espais al barri, el CIC encara conserva la seu principal del CIC a la Via Augusta, i els locals del carrer Vallmajor, que ocupa Virtèlia Escola de Música.

Vet aquí que una vegada, l’any 1953, neix la primera escola que dóna pas a la Institució, l’Escola de Secretariat de Direcció. Deu anys després, la Institució Cultural del CICF passa a ser una entitat independent, tot i que continua lligada al CICF pel que fa a principis, filosofia de treball i objectius. És en aquesta època quan el CICF i la seva Institució s’obren a la participació masculina, esdevenint el prestigiós CIC. S’inicia aleshores una nova etapa de la ICCIC com a institució mixta.

A sobre, vista de la torre de l’escola Thau al carrer Reina Victòria, i, a la dreta, l’edifici del CIC poc després de la seva inauguració, a mitjans dels anys seixanta. A sota, entrada de l’edifici de Via Augusta en l’actualitat. Fotografies cedides per la ICCIC
A sobre, vista de la torre de l’escola Thau al carrer Reina Victòria, i, a la dreta, l’edifici del CIC poc després de la seva inauguració, a mitjans dels anys seixanta. A sota, entrada de l’edifici de Via Augusta en l’actualitat.
Fotografies cedides per la ICCIC

Entre els anys 50 i 70 es creen diverses escoles. Tots els centres demostren la voluntat de formació humana i social de la Institució, l’interès de mantenir una tradició cultural catalana i la determinació de conèixer i d’introduir a Catalunya noves perspectives i tendències. Per exemple, trobem l’Escola Itínera (1957), que sorgí per complementar els estudis de Batxillerat Elemental per poder accedir al Curs Superior de Secretariat de Direcció; l’Escola de Jardineres Educadores (1956); l’Escola de Disseny Elisava (1960), que actualment actua com a Fundació independent adscrita a la Universitat Pompeu Fabra; l’Escola d’Estudis Pedagògics (1962); l’Escola Thau (1963) i diversos centres dedicats a l’ensenyament d’idiomes com l’Escola d’Anglès i Francès (1963) o la d’Alemany i Rus (1966).

La ICCIC apostà des dels seus inicis a favor de la cultura i la llengua. Aquesta voluntat es materialitza en la creació de l’Escola de Periodisme de l’Església (1964), la qual durant deu anys tindrà un rol important en el desenvolupament del periodisme a Catalunya; l’Escola de Català per a la Formació de Professorat (1968) i l’Escola de Disseny Bàsic (1971), entre d’altres centres. Actualment, però, no totes aquestes escoles persisteixen.

El nostre recorregut ens defineix, això és inevitable. En aquest sentit, la Institució Cultual del CIC pot estar orgullosa. Constituïda en fundació privada des de l’any 1984, és una entitat al servei de la societat catalana en l’àmbit cultural i educatiu. L’any 1982 Joan Triadú, el director pedagògic, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, i el 1987, la seva fundadora i directora, M. Rosa Farré la rep també. La cirereta del pastís arriba el 2001, quan la Generalitat de Catalunya concedeix aquest reconeixement a la Institució Cultural del CIC, Fundació Privada.

El CIC continua sent molt present al nostre barri, a la nostra ciutat i també a altres municipis. Avui en dia són set les escoles i els espais que componen la seva Institució Cultural. En aquests centres, hi trobarem escoles, batxillerats, cicles formatius, idiomes, música… La ICCIC ha transmès coneixements a noves generacions durant més de 60 anys. Lluny de ser una institució obsoleta, els seus centres tenen encara molta història per endavant, tanta, que les meves línies no l’abastarien sencera.

Abans, però, de concloure aquest breu transcurs per la història de la Institució Cultural del CIC, m’agradaria agrair la informació que ens ha proporcionat la responsable del Departament de Comunicació d’aquesta instució. Havent dit això, afirmo que sense tenir gos, ni tampoc gat, aquest breu article, ha acabat.

Escoles i espais actuals del CIC

• ESCOLA THAU BARCELONA I ESCOLA THAU SANT CUGAT: Educació Infantil, Primària, ESO i Aula Oberta.

• CIC ESCOLA DE BATXILLERAT: Batxillerat d’Humanitats i Ciències socials, de Ciències i tecnologia, i d’Arts plàstiques, disseny i imatge, amb diversos itineraris en totes les modalitats.

• CIC ESCOLA DE CICLES FORMATIUS:Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior d’Arts plàstiques i Disseny i de Conducció d’activitats físiques i esportives. Curs d’accés al Grau Superior.

• FORMACIÓ PER A L’EMPRESA (presencial) i FORMACIÓ ON LINE: Cursos d’actualització amb l’objectiu que l’alumnat assoleixi uns coneixements sòlids sobre temàtiques específiques. Tots els cursos estan orientats al desenvolupament de competències professionals.

• CIC ESCOLA D’IDIOMES (Via Augusta, Gràcia, Sant Cugat): Anglès, Francès i Alemany. Tots els nivells. Cursos d’estudi a l’estranger i colònies d’estiu, Centre multimèdia per a l’aprenentatge de les llengües.

• VIRTÈLIA ESCOLA DE MÚSICA: Des del 1995 forma part de la ICCIC. Centre homologat de Grau Elemental. Llenguatge musical, cant coral, instruments de música de cambra, orquestres infantils, juvenils i de cambra, concerts, audicions i colònies musicals.

El CIC a Sant Gervasi

La Institució Cultural del CIC és una institució arrelada al barri de Sant Gervasi. Els seus inicis van ser a un pis del Carrer Santaló, 27, i, en aquella mateixa finca, es van anar ocupant espais (fins els anys 90) per anar donant cabuda a activitats i estudis que s’anaven creant. Per acollir l’escola de Jardineres Educadores i l’Escola Thau, es va llogar la torre del carrer Reina Victòria, 14, edifici que es va conservar per ubicar-hi centres formatius i activitats fins el 2010. L’any 1963, s’inaugurà l’emblemàtica seu de la Institució a la Via Augusta, 205, i el 1986, s’amplien els seus espais amb els locals del carrer Vallmajor 11.

Actualment en el barri hi queda la seu principal de Via Augusta, 205, on s’hi ubiquen les escoles de Batxillerat i CIC Idiomes Via Augusta, i els locals del carrer Vallmajor 11, que ocupa Virtèlia Escola de Música.

CIC_soc

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here