El frare del temps

0
1461

memòria

Fra Valentí Serra

Vivim, un any més, les celebracions litúrgiques inserides en els més bells dies primaverals, agraciats pel sol i també amb algunes pluges d’abril que eren molt esperades per la “germana terra” amb totes les seves criatures… Des de les èpoques més remotes de la història humana hi ha un gran interès per la previsió del temps a través de l’observació de la natura, però no fou fins a finals de la dinovena centúria quan, a través d’un senzill higròmetre, fou assequible als estaments rurals d’obtenir una previsió força encertada de les variacions del temps atmosfèric.

Ara fa un parell anys, s’acompliren ja els cent vint anys de la creació del higròmetre més popular d’Europa: El frare del temps. Aquest instrument, des del seu origen l’any 1894, insereix la figura d’un frare caputxí amb el braç articulat dissenyat pel mataroní Agapit Borràs. En la seva primera etapa, aquest higròmetre “del frare de la caputxa” —ideat per mesurar el grau d’humitat atmosfèrica— mostrava la figura d’un frare dempeus situat al costat d’una columna coronada amb una creu (que alguns interpretaren com el ressò de la creu de terme ubicada a la cèntrica plaça de Santa Anna de Mataró on, tantes vegades, hi passaren els frares caputxins, especialment els anys que sojornaren a Mataró, entre 1610 i 1835) amb la indicació de les diverses previsions del temps esglaonades al llarg de la columna: sec, bo, insegur, pluja, ventós, humit… Justament, un higròmetre exposat al museu dels caputxins de Sarrià, amb el primitiu disseny, il·lustra aquesta nota històrica amb la fotografia que realitzà Norbert Tomàs Bilbeny.

w-15.09.09-Portada-català-1En els darrers decennis s’ha divulgat i comercialitzat, però, El frare del temps
a través d’una iconografia força distinta. El religiós caputxí que assenyala els canvis de temps ja no el trobem a peu dret, sinó assegut, junt amb un llibre obert, un rellotge de sorra i una bola del món; un conjunt d’elements que li donen un aire de savi astrònom medieval i que recorda, moltíssim, el tarannà científic del beat Ramon Llull i recorda, també, l’emblemàtica figura iconogràfica de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus que, l’any 1876, dibuixà Celestí Sadurní per a la portada del cèlebre Calendari de l’Ermità, que acaba de complir cent quaranta anys de publicació ininterrompuda.

Aquest higròmetre que ideà Agapit Borràs funciona amb fil animal tensat (tradicionalment procedent de la cua d’un cavall) a través d’un enginyós mecanisme que fa moure el braç d’una figura articulada —la del frare del temps— que amb el seu afinat punter va indicant, dia a dia, les variacions de la humitat en els diversos canvis meteorològics que assenyala de manera ben expressiva, especialment gràcies a la caputxa mòbil, que aquesta roman posada en la testa del frare del temps quan caldrà protegir-nos de les imminents inclemències del temps que va pronosticant; i li resta llevada quan el temps és bo, sec o calorós.

Un bon nombre de pagesos i hortolans de casa nostra, dia a dia, donen un esguard a l’higròmetre del frare per tal de comprovar si les prediccions marcades pel frare del temps són coincidents amb les indicacions aportades per fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus, en el seu cèlebre Calendari quan pronostica un
temps variable i ventós, núvols i tronades, algunes pluges, bon temps, pujada de temperatures i calor… Aquest higròmetre ha esdevingut tan popular per la seva notable fidelitat en la previsió del temps, de tal manera que el frare del temps, segueix essent un dels instruments més usats en la ruralia de tota la Península Ibèrica i, també, pels pagesos i ramaders de França, Itàlia i Anglaterra, entre molts altres indrets del món ja que, en funció del país on s’utilitzarà l’higròmetre, les previsions són assenyalades en la respectiva llengua.

 

A la fotografia destacada, Fra Valentí amb higròmetre del frare.

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here