El turó de Monterols

0
499
©Jaume de Oleza

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume de Oleza

Un dels espais amb més antiguitat del nostre districte és el turó de Monterols, un petit monticle que amb prou feines sobresurt de la plana de la ciutat de Barcelona. Un lloc que va marcar la història d’aquest districte. Sembla ser, que en el mateix turó va existir un assentament humà durant el neolític, un poblat de cabanes que suposadament el van escollir els seus habitants per la seva situació amb excel·lents vistes i amb un fàcil accés al pla. Quan es va urbanitzar la base del turó cap al 1917, a la cantonada dels actuals carrers Muntaner amb Copèrnic, es van trobar diverses restes arqueològiques entre les quals destacava un sepulcre de Fossa datat entre el 2.500 i el 3.000 abans de Crist. Al segle XI apareixen documents que mostraven l’existència de camps de cultiu i bestiar en aquest lloc. Ja en el segle XII, adquireix el seu actual nom de Monterols, degut el seu propietari Pere de Monterols, que anys més tard, va designar com un dels seus marmessors a Joan de Sant Gervasi. És llavors quan l’antic poble passa a anomenar-se Sant Gervasi de Cassoles que li va donar nom al nostre districte actual. Com veiem, Sant Gervasi es va construir al turó de Monterols ja des de fa una pila d’anys. Té, doncs, una llarga història que ens remunta a la prehistòria. El turó també es deia turó d’en Gil, degut a la família Gil propietària de la finca. Una família catalana amb una clara implicació ciutadana i social. En Pere Gil va ser un dels promotors de l’Hospital de Sant Pau, així com de la introducció del gas a Barcelona. Aquesta família va ser la propietària, fins que el 1940 l’Ajuntament de Barcelona va comprar la finca i va passar a ser de titularitat pública. El 1947 es va obrir el parc amb una remodelació realitzada per Lluís Riudor, arquitecte i director en el seu temps de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona.

Un turó sobre el pla de Barcelona

El turó és un petit monticle que sobresurt tot just 120 metres d’alçada sobre el pla de Barcelona, i en l’actualitat és un parc de vegetació mediterrània, amb arbrat compost bàsicament per pins, garrofers, roures, alzines, oliveres i ametllers. Tots aquests arbres són unes varietats típiques de l’àrea mediterrània que podem trobar al nostre territori. El desnivell de la seva topografia fa que apareguin diferents racons entre una frondosa vegetació, el que li dóna un caràcter especial i diferenciat d’altres zones verdes de la ciutat. Passejant pels camins del parc podrem accedir al cim del turó i gaudir de bones vistes de la ciutat. En el seu recorregut ens trobem amb places i bancs pel descans i en un dels seus racons ens trobarem també amb una petita font de pedra amb un baix relleu de dues figures d’autor desconegut, però no per això menys curióses. En definitiva, un lloc tranquil i protegit per poder-se prendre un temps de tranquil·litat amb la sensació d’estar més en un espai forestal que en un parc urbà.

Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here