Estel, encausada: “Tenim les coses molt clares i no pararem fins aconseguir-les”

0
379
©Carme Rocamora

La Mirada Jove

Carme Rocamora (@CarmeCRS)

“Ni abaixarem el cap, ni cedirem un sol mil·límetre en la nostra lluita per la llibertat”. L’Estel pronunciava amb veu valenta aquestes paraules davant d’un grup de gent que es va concentrar a la Plaça Molina el passat 16 de maig, després que ella hagués passat tot el matí detinguda. Aquell matí no va poder fer la seva rutina diària d’aixecar-se, mig adormida agafar els ferrocarrils, arribar a la Universitat Autònoma, comprar un cafè i anar a classe per aconseguir ser una bona educadora social.
Concentració a plaça Molina. ©Carme Rocamora
Ella no dorm cada vespre a Sant Gervasi, ja que el pis on viu amb els seus pares està a l’Eixample, però fa la vida a Cassoles. Això és així perquè va estudiar al districte, i la gent que va conèixer en aquella etapa és ara amb qui comparteix vida, lluita i militància.
Amb 19 anys, té un procés judicial obert. El 8 de novembre, dia de vaga general, va tallar les vies del tren a l’estació de Sants.

Què vas fer el 8-N?
Vaig sortir al matí molt d’hora a defensar la república que s’havia escollit democràticament l’1 d’octubre i que era el mandat popular que s’havia d’obeir. Vam anar a Sants, on érem centenars, i vam tallar les vies de l’alta velocitat per bloquejar el país. Com s’ha fet en moltíssimes vagues.

 Accions com aquesta o similars s’han arribat a qualificar de terrorisme
No pot ser terrorisme actuar en favor d’una majoria que sap que el que està fent és bo. Terrorisme és imposar uns interessos que van en contra de la majoria.

Com és el procés des que ho feu fins avui? Et van identificar, primer, a les vies?

Sí, a mi i a diverses companyes. Al cap d’unes setmanes ens va arribar a cadascuna una notificació judicial a casa conforme estàvem sent investigades per un delicte de desordres públics i que seríem informades. A partir d’aquí se’ns va citar a declarar però no vam anar-hi perquè per una banda no reconeixem aquests tribunals i per l’altra perquè creiem que fer un tall a unes vies de tren és una eina legítima que té un treballador en un dia de vaga general.

Què va passar llavors?
Ens van tornar a citar però tampoc hi vam anar. Després d’aquest segon cop se’ns va comunicar que entràvem en crida i cerca amb una ordre de detenció. 13 dies després, el 16 de maig, ens detenen a totes.

Com vius aquests 13 dies?
Penses: d’acord, a partir d’avui no passa res però no sé quan arribaré a casa. No sé si tornaré avui, demà o d’aquí 72 hores. És una inquietud constant que no m’ha ensorrat però que l’he tingut al cap. De fet, fins i tot ara, després d’haver passat la detenció, cada vegada que veig un cotxe dels mossos tinc el cor encongit.

On eres quan et van detenir?
A casa. Eren quarts de set del matí. Van obrir la porta els meus pares, em van despertar i una patrulla de dos nois em van portar a una comissaria de les Corts. Ells em van tractar bé però després a la comissaria vaig sentir comentaris gens agradables, i més en la situació de vulnerabilitat estructural en la que estava. Allà vaig estar esperant en una cel·la fins que em van portar amb una furgona a Ciutat de la Justícia. Una altre cel·la, al soterrani. Hi havia més persones en aquesta però no tenien res a veure amb la meva acusació.

Què passa a Ciutat de la Justícia?
Em porten davant de la jutgessa. Dic que no vull declarar. Em tornen a posar a la cel·la fins que surto en llibertat. A les altres companyes no les vaig veure en cap moment. No tenia mòbil. Per tenir, no tenia ni les arracades, ni els cordons de les sabates. Només una part de dalt i de baix.

©Carme Rocamora

Què sents en el moment que surts?
Reconfort. Tota aquesta repressió té la intenció de desmobilitzar i quan en sortir vaig veure tota aquella gent vaig pensar que no ho estan aconseguint, que estem més organitzades. Som tantes que ja poden intentar engarjolar a tothom, perquè no podran, som masses. Va ser un moment de reafirmament en el que fem i en el que creiem. Tenim les coses molt clares i no pararem fins aconseguir-les.

 I ara què és el següent?
El procés encara està en procés d’instrucció. No tenim declarada la vista oral. Estem a l’espera que es tanqui el procés saber què se’ns demana, quines proves hi ha i que comenci el procés de la vista oral. O que tant de bo s’arxivi el cas i acabi tot en res.

Tornaries a fer el que vas fer?
Sense cap mena de dubte. Vam tallar les vies de Sants i les tornaríem a tallar. Les de Sants, les de Girona i les que fessin falta. Perquè al final el que estem fent és pressionar perquè es faci cas a la voluntat popular. No podem deixar que la repressió ens aturi perquè sinó els seguim el joc. Busquen segregar-nos i separades és quan perdem.

Com ho porten els de casa?
Estan al meu costat. Van estar tot el matí a Ciutat de la Justícia i són un pilar imprescindible. Em donen tota la força, energies i amor que puc necessitar i més. I no ho fan només amb mi, ho fan amb tots els casos repressius. Sempre tendim anar a les concentracions de la gent que coneixem, del barri, i és important anar a les de totes les que no coneixem que també mereixen aquest caliu.

Has trobat a faltar el suport d’algun sector de l’independentisme?
Hi ha un sector que no s’està mullant prou. Ara estem en una situació encara més decisiva que l’1 d’octubre, tens un munt de persones encausades, ho han fet deixant-se la pell i sense fer bandera de cap marca i això no s’està reconeixent prou. Espero que aquest sector s’adoni del que està passant.

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here