Jardins de la plaça Lesseps i de la plaça Ventura Gassol

0
213
Plaça Lesseps. ©Maria Josep Tort

Explorar el Jardí

Maria Josep Tort

La plaça Lesseps se situa en la confluència entre els barris de la Vila de Gracia, la Salut, Vallcarca i el Putxet. Antigament en aquest indret confluïen rieres i camins rurals que es van convertir progressivament en carrers urbanitzats que van facilitar la connexió entre els diferents nuclis de població.

Amb la construcció de la ronda del Mig, la plaça Lesseps es va convertir en un punt de connexió viària de primera magnitud. Darrere de l’església dels Josepets de Gràcia, se situa el curiós jardí de la plaça de Ventura Gassol dedicada al cèlebre poeta i polític català Bonaventura Gassol i Rovira.

Jardins de la plaça Lesseps

Plaça Lesseps ©Maria Josep Tort

 

A primer cop d’ull, la darrera remodelació de la plaça Lesseps no em va satisfer gaire, Avui, passats uns anys, m’he retrobat amb una plaça amable i atractiva, pensada pels vianants, malgrat el complex nus viari que inevitablement no podem esborrar del mapa.

El conjunt de la vegetació de la plaça, inaugurada l’any 2009, ha crescut ostensiblement i, l’aspecte inicial de “plaça dura”, tan esmenada pels veïns, esdevé avui una altra realitat. Les capçades florides del conjunt d’acàcies que hi habiten, han deixat abundants catifes de flors grogues als vorals dels parterres i el conjunt del fullatge dels gairebé 300 arbres plantats genera una ombra immillorable que permet protegir-nos de la intensa xafogor estiuenca. La vegetació ho arregla tot.

La urbanització de la plaça, dividida pel vial de superfície de la ronda del Mig, s’estructura en un seguit de parterres entre els quals discorren camins d’accés, àrees de descans, un parc infantil i un amfiteatre. El projecte es completa amb unes gegantines estructures decoratives. Un cub immens de 28 m d’alçada, unes jardineres aèries, una petita font circular i un aqüeducte que travessa la plaça de nord a sud i que desguassa en forma de cascada en un petit estany. Aquest element està inspirat en el canal de Suez, l’obra d’enginyeria que va donar prestigi al seu valedor Ferdinand Lesseps.

Plaça Lesseps. ©Maria Josep Tort

Els jardins situats sota la ronda presenten un notable conjunt d’arbres constituïts per espècies majorment ornamentals com les acàcies (Acacia sp.), les xicandres d’espectacular floració violàcia (Jacaranda mimosifolia), les pruneres de fulles morades (Prunus sp.), les parkinsònies de troncs verds fins que envelleixen (Parkinsonia sp.) i algunes palmeres del gènere Washingtonia.

Per sobre la ronda del mig s’entén un espai de passeig amb un únic parterre constituït majorment per acàcies, gingkos (Gingko bilova) i algunes palmeres. Davant de la biblioteca Joan Fuster i al costat de l’avinguda de la República Argentina s’arrengleren un conjunt d’acàcies i magnòlies (Magnolia grandiflora) i al final trobem un arbre solitari de grans dimensions i espectacular estructura. Es tracta d’un bellaombra (Phytolacca dioica) o ombú. L’exemplar és majestuós, té un tronc corpulent amb una capçada molt frondosa i bastant irregular. Sota aquesta preciosa cúpula arbòria se’ns descobreix la complexa i impressionant estructura del brancatge.

La plaça de Ventura Gassol

Bellaombres a la plaça Ventura Gassol. ©Maria Josep Tort

Està situada sota el carrer Pàdua, entre l’avinguda República Argentina i el carrer d’Homer. És una petita plaça re urbanitzada l’any 2010, que està enquibida entre un edifici residencial i una paret mitgera. No és especialment bonica, però la presència de cinc arbres de l’espècie Bellaombra amb les seves denses capçades li confereix un aspecte frondós al jardí. Cal destacar també la presència d’un xiprer, dues palmeres washingtònia i un còcul (Cocculus laurifolius), una espècie originària de la Xina i el Japó que es caracteritza per les seves fulles lanceolades i lluents amb tres nervis principals especialment vistosos. Un conjunt de 9 àlbers (Populus alba) alineats al marge del jardí, amb les seves escorces blanquinoses delimiten l’espai.

L’ombú o bellaombra (Phytolacca dioca)

Aquest impressionant arbre, és de fet, una planta herbàcia gegantina. Estructuralment el seu tronc té un creixement anòmal. És molt carnós, de consistència lleugera i esponjosa i no té anells de creixement, la qual cosa el situa en la classificació, com una herba de gran port. Presenta una copa densa i arrodonida, sovint bastant irregular. El tronc s’eixampla a la base i deixa visibles gruixudes i agressives arrels que poden fer malbé construccions properes a l’arbre. És una espècie de ràpid creixement i pot viure en sòls molt pobres en nutrients i en climes força secs.

És originari d’Amèrica del sud i s’ha plantat en moltes places i carrers de tots els països càlids per la magnífica ombra que projecta la seva espectacular capçada.
Les llegendes diuen que va ser introduït per primera vegada a Europa, pel fill d’en Cristòfol Colom, concretament al monestir de la Cartoixa de Sevilla.
Habitualment creix de forma aïllada, però a l’Uruguai hi ha dos enclavaments únics al món, on trobem boscos d’ombús, El “Monte de ombúes», declarat per la UNESCO com a reserva de la Biosfera i la “Isla de ombúes».

Maria Josep Tort és biòloga i especialista en arbres singulars

Bellaombra singular davant de la Bibioteca Jaume Fuster. ©Maria Josep Tort

 

La cotorra de Kramer

Enric Capdevila

La cotorra de Kramer (Psittacula krameri) és originària de l’Àfrica central i l’Índia. La població barcelonina prové majoritàriament de la variant asiàtica, a partir d’individus criats i seleccionats en captivitat. És una espècie en expansió, els primers exemplars es van veure l’any 1976 i ara es calcula que hi ha unes 170 parelles; a diferència d’altres ciutats europees, on és el psitàcid majoritari, a Barcelona està molt per sota de la cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus), que sobrepassa els 5.000 individus. A la ciutat els seus nuclis de reproducció es troben sobretot a la franja costanera i algun niu a Sarrià, tot i que es pot observar arreu del nucli urbà desplaçant-se per menjar o dormir. Té tendència a ajocar-se en dormidors comunals, fet que s’aprofita per a censar-les; al dormidor del parc de la Ciutadella, s’han arribat a comptabilitzar fins a 200 individus. Aquesta espècie invasora encara no està considerada com amenaça a Barcelona, però la seva adaptabilitat i agressivitat, té un impacte en el territori que cal mesurar: desplaça nius d’altres animals com rat penats o xoriguers, devora els brots verds o ataca els conreus propers a la ciutat, és un ocell gregari molt sorollós… La cotorra de Kramer té un plomatge d’un verd molt vistós, els mascles adult tenen un collaret fi vermell, a diferència de les femelles o els individus immadurs, que o bé no en tenen o bé el presenten d’un color gris pàl·lid; alguns exemplars tenen variacions de color blau o groc, que són mutacions obtingudes amb ocells en captivitat.
Dita: Xerraire com una cotorra

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here