Lluís Bragulat, una tradició xarcutera al Farró

0
302
Lluís Bragulat a l'obrador de la xarcuteria del carrer Pádua." @Javier Sardá

Treballant a Sant Gervasi

Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre

Lluís Bragulat (pare) va néixer l’any 1945 a Baltarga, abans un barri de Bellver de la Cerdanya. El seu germà Josep havia baixat a Barcelona on treballava en el sector carni. Tenia solament 17 anys quan va començar a treballar en una xarcuteria del carrer Comtal, però el servei militar va suposar una aturada en la seva vida professional.

Quan va tornar de la mili, l’abril de 1967, en Lluís va treballar en la xarcuteria de Maria i Pepita Blanchet Portell, on treballava el seu germà major, al barri de Gràcia. Aquesta feina l’apropava a Sant Gervasi i a la seva dona, Lina, que era filla de carnissers i treballava d’administrativa en el Gremi de Cansaladers i Xarcuters de Barcelona, en carrer Consell de Cent. Es van conèixer en una festa del gremi a Barcelona; va ser ella qui es va acostar a un jove que li transmetia seguretat, al mateix temps que deixava clar a un altre jove, que la pretenia, que no li agradava.

La instal·lació a Sant Gervasi va ser el novembre de 1971, quan va sorgir l’oportunitat d’un traspàs de negoci al carrer Pàdua,100, on ara hi ha una modista. Havia sondejat la zona i un veí li va indicar que el local havia estat una bona xarcuteria amb l’anterior propietari. Era un negoci amb habitatge en la rebotiga, que li permetia plantejar-se un projecte de vida a futur, comentat amb la seva xicota, la Lina. L’any següent, el 15 de juliol de 1972, Lina va deixar l’Eixample i treball administratiu per incorporar-se amb el seu coneixement per consolidar una família.

Can Lluís al carrer Pàdua, 100, el març de 1997. Fotografia cedida per Lluís Bragulat

Tot se succeïa de pressa i obligava a prendre decisions importants. El maig de 1973 va néixer el primer fill, en Marc. En 1975, la normativa d’usos va canviar i va prohibir els habitatges en locals amb activitats d’alimentació. Es trobaven davant una nova decisió vital: comprar un pis al carrer Puig-reig, sobre plànols, en un bloc de pisos en construcció, i seguir al Farró treballant i vivint. Va ser una oportunitat obligada per a un replantejament d’espais de treball i productius, més metres de botiga, assecador d’embotits, obrador i magatzem. El novembre de 1975 van comprar el pis a què es van desplaçar l’abril de 1976, on finalment han criat a tres fills i acullen als seus néts. El maig de 1976 van néixer els bessons Lluís i David

Lluís Bragulat fill: estudiar, treballar i viure al barri

Lluís Bragulat López va estudiar en col·legis del barri, EGB en l’escola Lys, BUP i COU en l’Acadèmia Febrer de plaça Molina. Es va formar en disseny i va treballar de delineant, fins a la crisi de la construcció, quan va saltar al sector del peix, el negoci familiar de la seva dona, Cristina Barrufet. Un dia de 2009, en un dinar familiar, el pare va informar els fills que havien decidit jubilar-se i tancar la xarcuteria, si cap d’ells agafava el testimoni. Lluís ho va consultar amb la seva dona Cristina i va prendre la decisió de fer un pacte amb el pare, un pacte entre “lluïsos”. Des de fa set anys, dedica pocs segons a traslladar-se, de la seva casa al seu lloc de treball, baixant tan sols les escales d’una planta, un luxe habitual als pobles, que en una ciutat cosmopolita com Barcelona, cosa que demostra que hi ha barris amb detalls de qualitat de vida.

La primera decisió important va ser canviar de local en lloc de reformar l’antic, però mantenint la ubicació al carrer Pàdua, al número 105. La seva visió del nou comerç proposa idees diferents per adaptar-se als nous hàbits de mercat, amb més oferta de cuinats i productes molt seleccionats. El carrer Pàdua és carrer que en poc recorregut disposen de tots els comerços que es pot necessitar diàriament.

Lluís té una gran capacitat per detectar la qualitat del producte, en part gràcies a un entorn que ha viscut des de la infància, envoltat de colors, sabors i olors. De petit jugava a venedor però no s’imaginava la seva situació actual, en la qual se sent còmode amb el tracte personal als clients. Manté productes tradicionals que fa personalment per diferenciar-se, sense alternativa al mercat. El pare, que es va jubilar l’any 2015 i ara gaudeix fent d’avi de set néts, li ha transmès les seves receptes i secrets personals però el fill ha introduït verdures cuites o altres productes que no eren usuals a l’antic negoci. El secret dels seus productes (la sobrassada, les botifarres, la xistorra, etc.), és en la matèria i la forma de tractar-la, des de la qualitat, el picat el pastat o el macerat. Els peus de porc els segueix fent, perquè no ha trobat cap productor artesà millor, i els seus clients no estan disposats a perdre’ls.

Se sent agraït quan arriba un client i li recorda anècdotes dels seus pares, i sent que alguna cosa s’està fent bé quan segueixen venint a buscar els seus productes. Alguns d’ells han canviat de barri però s’escapen setmanalment o mensualment a visitar la xarcuteria de tota la vida, per recuperar sabors de temps passats sense menysprear les noves propostes.
En Lluís és una persona implicada amb el barri, el Farró, i col·labora organitzant activitats familiars amb altres pares en l’escola en la qual estudien els seus fills.

En Lluís amb amb dues de les tres dependentes que treballen amb ell a la xarcuteria. ©Javier Sardá

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here