No totes les malalties són tan dolentes

0
138
A la dreta un glòbul de sang normal i a l'esquerra un glòbul afectat per l'anèmia falciforme

Naturalment Curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Un clau pot treure un altre clau (o com patir una malaltia ens pot ajudar a curar-ne una altra)

Arriba l’estiu i amb aquesta estació arriben les esperades vacances. Possiblement alguns de vosaltres viatjareu a països on es recomana prendre precaucions sobre la malària, una malaltia causada per un paràsit que pot provocar des de febres, calfreds, problemes hepàtics i fins i tot la mort. Àfrica és una de les àrees del planeta on hi ha més afectats per aquesta malaltia. Però no us espanteu! Avui no venim a parlar-vos dels perills de viatjar ni res d’això, sinó que us volem explicar una curiositat que fa que persones infectades amb el paràsit que causa la malària puguin sobreviure.

Amb el títol d’aquest article possiblement us podeu fer una idea d’on aniran els trets. Una altra malaltia que afecta el continent africà és l’anèmia falciforme. Segurament molts de vosaltres haureu sentit a parlar de les anèmies, malalties que provoquen una disminució dels glòbuls vermells o una disminució dels nivells d’hemoglobina que porten aquestes cèl·lules. L’anèmia falciforme es caracteritza per una mutació que fa que l’hemoglobina, la proteïna encarregada de transportar l’oxigen al nostre cos, no tingui la seva conformació ideal. Aquesta mutació fa que els eritròcits tinguin una forma de falç (d’aquí el nom de la malaltia) i no puguin transportar correctament l’oxigen. Quan tenim només una mutació d’aquesta proteïna, ens anomenem heterozigots (tenim una còpia amb la mutació i una sense); si tenim les dues còpies amb una mutació, serem homozigots i la malaltia serà més severa.

Una mutació perdurable

Quan trobem mutacions que provoquen malalties que incapaciten les funcions del nostre organisme, veiem que al llarg de l’evolució aquestes mutacions desapareixen, ja que se seleccionen els trets avantatjosos. Doncs bé, en el cas de l’anèmia falciforme no va ser així: es va veure que dins la població africana, la mutació perdurava i no es perdria.
Ara possiblement us preguntareu el perquè d’aquest fet i possiblement, si no esteu molt cansats de tot el curs treballat, pensareu que alguna relació deu tenir amb la malària (ja que hem començat l’article parlant d’ella). Doncs bé, en una situació normal, quan el paràsit que causa la malària entra als glòbuls vermells, la cèl·lula comença a créixer fins que explota, alliberant al torrent sanguini més paràsits. En el cas dels portadors de la mutació de l’anèmia falciforme (heterozigots), com que la cèl·lula té una forma estranya, el paràsit no pot créixer tan bé i es dissemina menys. Per tant, la mutació té un efecte protector.

Que tingueu un bon estiu, ple de salut!

Neus Mestre i Marc Telló són biòlegs humans

Respondre:

Please enter your comment!
Please enter your name here